domingo, 16 de junio de 2013

Family- El Bello Verano

I sí ja el tenim aquí. Ha costat, aquest any ha costa molt. No ens hem desempallegat del fred fins fa 2 dies i diuen que tornarà, el molt mal parit, però de moment ja gaudim de la llum i els dies molt més llargs. Ens despertem amb sol, sortim al carrer sense fred, mirem al voltant i tots estem més contents, somrients i bonics, en alguns casos molt bonics-ques...-juer però què morena arribes a estar!, semblo lo Puto Gusiluz al teu costat-.

Tornar a menjar ColaJets i Dràcules, tenir ànsia per beure un xampú i descartar excuses ambientals per anar a córrer, encara que als 2 minuts ja m’estigui ofegant. Ganes de sortir al carrer, pensar en platges i buscar piscines, veure gent amb poca roba (però quanta bellesa al meu voltant!!) i poder anar amb una simple samarreta sense haver de portar capes i capes de roba, això sí, també tornar a veure horroroses bermudes de quadres arreu i proposar-me no demanar una sola Estrella fins que deixin de fer els seus coolguais anuncis (pesadíssims Love of Lesbian a totes hores a la televisió).


Ja el tenim aquí i en teníem ganes.



Tengo ganas de fiesta,
de que acabe el invierno,
de volver a nadar en el mar,
de soñar un verano
en el que fuimos novios
y poderle cambiar el final.

Tengo algunos poemas
que escribimos entonces
que ahora te harían reír.
Han pasado tres años
desde aquel verano
y sigo enamorado de ti.

Tu cara triste,
mi amor de plata,
podemos volver a empezar.
Seremos delfines
o ballenas azules
viviendo en el fondo del mar.

Tengo ganas de fiesta,
de que acabe el invierno,
de volver a nadar en el mar,
de soñar un verano
en el que fuimos novios
y poderle cambiar el final



1 comentario:

  1. Puf que nos ponemos nostálgicos con colaget incluído y yo ya no tengo edad... mira, hasta al lagrimilla se me sale
    Besos

    ResponderEliminar