COLLITA DE SANT JORDI 2016

Sant Jordi en dissabte!. D'una banda genial, tens tot el dia per voltar pel carrer en busca de tresors en forma de llibres, fins aquí collonut, però el gran problema de la Diada en una ciutat com Lleida, radica en que el tràfec de persones es concentra, majoritàriament, en dos llibreries i -en total- en cinc o sis. Clar, com "borreguets" hom fem el mateix i anem famèlics de llibres, compromís o el que sia, cap a elles i col.lapsem el carrer Major i la Rambla Aragó amb molta facilitat. Això pot convertir un dia de joia en un autèntic fàstic de cops de colze, petites empentes, olors diverses i, sobretot, d'una certa sensació d'horror vacui en forma de petita multitud constant i sorollosa.

Un que es fa gran i es torna cada cop més quisquillós, asocial i un xic perepunyetes no està per la labor de comprar llibres de qualsevol manera sinò que vol estar tot el que temps que faci falta per fer-ho (el fotut Sindrome d'Stendhal galopant desbocadament) i en un dia tan majoritari com aquest això és converteix en gairebé una utopia.

Però com em va dir un amic que treballa en una llibreria, ahir atapeïda fins dalt, l'experiència és un grau i no hi ha res com aprofitar que no tanquen al migdia i anar-hi gairebé a les tres de la tarda. Una meravella, gairebé ningú a la botiga, llibertat espaial total per mirar i remirar tots els cops que facin falta i cap mena de cua a l'hora de passar per caixa, fins i tot la xiqueta de la cua podia respirar i aturar-se a parlar sense angoixes.

 

Tot seguit, la collita d'aquest any:

ELS ÀNGELS DE GEL- TONI HILL. Era l'únic que tenia clar que compraria juntament amb el de Federico Axat (que finalment no vaig comprar). He llegit algun dels seus llibres anteriors i en sóc seguidor, però la clau de l'elecció és el risc que pren l'autor de situar l'acció de la novela gairebé un segle enrera i endinsar-se en el món de la psiquiatria va fer que li hagués donat el meu vot de confiança des del primer moment.

 

MARTA SANZ- DANIELA ASTOR Y LA CAJA NEGRA. Aquesta escriptora ha estat un descobriment ben recent. Tot just he acabat de llegir d'ella Black, Black, Black i el punt àcid i sardònic de la mateixa em va agradar tant que no he pogut evitar tenir un altre llibre d'ella. També és un punt a favor que els Compactos d'Anagrama permeten aventures a preus molt reduït i que tots juntets queden molt bonicos amb els seus colorets.

CÉSAR PÉREZ GELLIDA- SARNA CON GUSTO. La Trilogia Versos, Canciones i Trocitos de Carne em va descubrir un escriptor desbocat i unes històries de ritme frenètic i que proporcionen molta diversó en la seva lectura, aconsegunt tota la meva confiança. Un spin-off del personatge de Ramiro Sancho? doncs cap a casa i si te'l regalen, encara millor. Llibre que garanteix hores de joia però que tornarà a deixar a les lleixes d'espera els de na Dolores Redondo, que s'ha convertit en un fenòmen literari d'impacte similar o, àdhuc, superior.

MIQUI OTERO- RAYOS. Com de novela negra ja anava ben servit (per aquest motiu en Federico Axat es va quedar fora de la tria) la següent elecció tenia que ser d'un altre gènere i així va aparèixer aquest Rayos. Les bones referències que tenia de La Cápsula del Tiempo -que acabaré llegint encara que no n'estigui gaire convençut- m'havien despertat la curiositat, el articles de Miqui Otero que havia pogut llegir i, perquè no dir-ho, la qualitat de les edicions de Blackie Books van acabar fent-me decidir per ell.

COLIN BARRETT- GLANBEIGH. Un dels avantatges de dir-se Jordi per Sant Jordi és que sempre hi ha la mare que et diu: compra't un llibre, que serà el meu regal. Amb això te la pots jugar i apostar per algun autor desconegut que et cridi l'atenció. Quan vaig tenir a les mans Glanbeigh ho vaig tenir claríssim. Pròleg del gran Kiko Amat, relats sobre ser jove en ciutats opressives sense que passi res i el bon gust demostrat de Sajalín Editores van ser els factors decisius.