Ara ja ha passat un temps des que ens vas deixar però el forat de la teva absència encara continua sent inabastable. No es pot dir res al respecte només que tot plegat és molt injust, no t’ho mereixies i no li donaré més voltes a causes i perqués ja que seria absurd i tampoc ens duria a cap lloc.
Amb aquest garbull vull donar-te les gràcies per tot el que has fet per mi i pel que m’has ensenyat tant a nivell professional, com especialment, humà. El primer està molt bé però és prescindible, en quant al segon vull que sàpiguis que ets un mirall en el que buscaré quan necessiti referències. Encara que també sé que molt possiblement no estaríem d’acord en moltes coses, el teu punt de vista sempre m’ha servit de base per aconseguir una certa coherència.
Potser semblarà una bajanada però noto com encara et segueixes preocupant per nosaltres i, especialment, per mi. No sóc tan ruc com per no voler adonar-me’n.
Sempre que em pregunten dic el mateix: per davant de tot eres una bona persona i tota la resta és secundària.
Hi ha tantes coses que agrair-te que no t’he dit mai i ara ja no seré a temps.
Moltes gràcies, de debò.
No hay comentarios:
Publicar un comentario