Un darrer esforç, una última fuetada (però tampoc cal que sigui de les de Koeman) i endavant, a deixar enrera tot aquest temps invertit. Justificat, no malbaratat, clar que si, però això no vol dir que no hagi estat complicat. Tranquil.litat, cap fred i endavant, sempre endavant. I si no surt bé, doncs a tornar-hi que tampoc passa res.
Demà recuperaré la meva Vida i mai millor dit, la cançó es fosca però el current mood és bo, l'adeqüat. Pànic? no, això als streets of London -juer, cóm ho van clavar-. Ganes d'enllestir, ordenar i recuperar alguna neurona que s'ha quedat pel camí.
Anoche escupí azul
el azul de tus ojos negros
su rojo atardecer
despierta hoy gris
en mi cerebro
Anoche escupí azul
morado de tus labios muertos
tres soles llevo ya
no sé si este naranja es cierto
Azúcar sensorial
tus ojos se equivocan
si dan color a la verdad
anoche escupí azul
azul como tu sangre
Reina
reina en la oscuridad
el blanco de mi mente enferma
Azúcar sensorial
tus ojos se equivocan
si dan color a la verdad
No hay comentarios:
Publicar un comentario