Sant Jordi queia el dia després del Dia de la Mona i encara que algunes
llibreries havien obert durant el cap de setmana, el cert és que les cues i aglomeracions
es van repetir com cada any. Però un, que ja comença a ser abuelito, hi va al
mig dia i així desboca tranquil.lament el seu síndrome d’Stendhal sense por a
que em donin més cops que el Sergio Ramos en un córner (bé, ara amb el VAR ja algun
menys).
Aquest
any anava de professional amb una llisteta de títols apuntats. El dia va ésser
fructífer però encara ho volia rematar a darrera hora amb algun títol més però una
tromba d’aigua va impedir-ho. De tota manera, entre compres i regals inesperats
trobo que la collita va estar d’allò més bé.
EL DOBLE SECRET DE LA FAMILIA LESSAGE-
SANDRINE DESTOMBES: Vaig
estar dubtant entre aquest i Una maldita
historia (Bernard Minier) fins
al darrer moment però al final l’argument de les desaparicions em va fer
decidir. Per a ser que anava gairebé a cegues, em vaig endur la sorpresa de que finalment va ser un dels llibres
més venuts de la diada.
MICHEL HOULLEBECQ- SEROTONINA: Ara fa dies que no llegeixo res del
francès i al seu dia ja em vaig saltar Sumisión.
Quan vaig veure que anava de desequilibris mentals i química correctora no vaig
dubtar ni per un moment en endur-me’l cap a casa. Sempre l'he considerat irregular i per mi la seva millor obra continua sent Plataforma amb el que aquest no deixa de ser un repte.
GENE KERRIGAN- EL CORO DE MEDIANOCHE: Un regal encertadíssim. Sajalín Editores està editant interessants
escriptors britànics al deixant de Ted Lewis,
amb històries de desencantats delinqüents pul·lulant pels carrers de la Gran
Bretanya, en aquest cas Irlanda. Llibres amb aroma de metall i pluja a la cara. Aquest El
Coro de Medianoche té molt bona pinta i caurà ben aviat.
MARC PASTOR- ELS ANGELS EM MIREN: El que tenia més clar de la llista. Ho
reconec, soc un fan de les històries fantàstiques del català i de fet, va ser
el primer llibre que vaig agafar. A punt d’estrenar-se la pel·lícula basada en L’Any de la Plaga, la seva popularitat
pot augmentar notòriament.
EL MONJE QUE VENDIO SU FERRARI- ROBIN SHARMA: Abomino totalment dels llibres d’autoajuda. De fet tinc
clar que Paulo Coelho és una estafa
gairebé tan gran com l’univers. Llibres en el que llegeixes el que vols llegir i
que només ajuden al seu autor (en la butxaca, s’entén). Però si les companys de
la feina te’l regalen, el llegirem encantats. Encara que només sigui per abominar
amb més força.
ALLAH HOLLINGHURST- EL CASO SPARSHOLT: Una de las novel.les més prestigioses de l’escriptor
anglès de cognom impossible de lletrejar. Un altre d’aquests regals ben afinats
que em permetrà disfrutar d’una novel.la prestigiosa amb una història fascinant.
Els
que em vaig quedar amb les ganes van ser Vernon
Subutex II de Virginie Despentes
i Lemmings de Jordi Dausà. O sigui que si alguna ànima caritativa ho vol
compensar, li estaré molt agraït.
Tengo ganas de conocer tu opinión sobre el de Houellebecq y el de Hollinghurst. Pero sin presiones, eh. Cuando les llegue el turno.
ResponderEliminar(Mentira: espero que te sientas presionado.)
Bueno, ya sabes que los misterios de las listas de espera son inescrutables. Caerán pronto, creo.
EliminarSaludos
No está mal el botín. Me quedo con Serotonina. Su última frase es brutal
ResponderEliminarBesos
Gracias! Ahora mismo estoy leyendo el de Houllebecq y su desencanto me parece magnífico.
ResponderEliminarSaludos