Mostrando entradas con la etiqueta Boira de Lleida. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Boira de Lleida. Mostrar todas las entradas

jueves, 21 de abril de 2022

NACHO VEGAS AL CAFÈ DEL TEATRE DE LLEIDA 08/04/22

El retorn del gran Nacho Vegas a Lleida, en la presentació del seu darrer LP Mundos Inmóviles Derrumbándose, va ser l'excusa perfecta per desempolsar el boli de l'oblit al que l'havia condemnat, fruit de la meva indolència.

Tot seguit l'entusiasmada crònica que vaig fer pels amics d'IpopFm i que compta amb els fotons espectaculars de MidaMideta.

NACHO VEGAS - EXPANDIENDO EL DON DE LA TERNURA

domingo, 27 de febrero de 2022

RAMONA SOLE - BISTURI

Llibres del Delicte es una interesante editorial que tiene la loable intención de dar a conocer autores catalanes de novela negra. Y sí, todos reconocemos escenarios universales en New York, París o Londres y sabemos que los escandinavos esconden muchas cosas tras su aparente frialdad, pero un libro en que los hechos narrados transcurran en las calles de tu ciudad tiene un innegable atractivo y actúa como poderoso reclamo. Por eso, al publicar Bisturí, la tercera novela de Ramona Solé, una autora a la que ya conocía por alguno de sus relatos, no tardé en comprarla para leerla con rapidez.

Una agresión violenta poco habitual sorprende en la comisaría de los Mossos d’Esquadra de Lleida. A un ciudadano sin antecedentes le han amputado las manos dentro de su casa. Todavía extraña más cuando la víctima rehúsa presentar denuncia. Ante la falta de denuncia y, especialmente, de evidencias el caso se va olvidando hasta que unos meses después ocurre una agresión muy similar en Tarragona. Pero en este caso, la víctima abusaba de sus hijas. Ante estos nuevos datos, los Mossos investigan a la primera víctima y descubren abundante material de pornografía infantil e indicios de que están ante un pederasta.

Ante estas evidencias, el equipo policial investiga las agresiones con un un resultado similar en los últimos tiempos. Y encuentran, varias, y en todas ellas las víctimas son sospechosos de abusos infantiles. El equipo de investigación tiene un patrón, un motivo. Ahora solo falta encontrar a los culpables. Unos culpables que llevan actuando varios años sin haber dejado ningún tipo de indicio.

Bisturí es claramente una novela negra. Hay agresores (más que asesinos), víctimas, investigación e incluso plantea una pregunta muy interesante, aunque daré un rodeo para llegar a ella: todas las víctimas de las agresiones son culpables de abusos físicos y/o pederastia o no han hecho nada por evitarlas. La escritora es muy hábil al plantear la cuestión al lector: ¿merecen impunidad quien castiga a culpables de hechos tan execrables? Perpetran una especie de justicia poética, un karma reparador. Incluso los agentes de policía se mueven con una cierta indolencia, una cierta ambigüedad, sabiendo que hay crímenes, pero igual los agredidos se lo merecen y la justicia no actuará con esta rapidez ni contundencia. ¿Es justificable esta empatía, esta condescendencia?

Bisturí es una novela muy atractiva. Dotada de un ritmo rápido, buen desarrollo narrativo y planteamiento original y llamativo que mantiene el interés durante las más de trescientas páginas del libro. Novela coral sin un personaje principal definido, sino que este papel lo ocupan los diferentes miembros de la Unidad de Investigación de los Mossos y algún otro personaje del que no desvelo nada para no spoilear. También quisiera destacar el interesante reflejo del desarrollo de la investigación por parte de los Mossos. Si le quisiéramos buscar un pequeño pero, este consistiría en que por momentos ahonda demasiado en las escenas familiares de los personajes. No queremos decir que los personajes de novela negra tengan que ser todos Sam Spade o Mike Hammer, pero dejar tanto espacio a la vida privada de los personajes, y más en una novela coral, puede ser peligroso ya que la línea entre desarrollar adecuadamente un personaje y caer en el sentimentalismo es muy fina. 

Bisturí de Ramona Solé es una novela negra que me ha sorprendido por su original planteamiento y he disfrutado mucho leyendo gracias a su buen ritmo narrativo. Sin duda, seguiré prestando atención tanto a la autora como a futuras obras de Llibres del Delicte.

Ramona Solé    

Recomendación: 
Lo que digo poco más arriba: seguir a Ramona Solé y las obras publicadas en Llibres del Delicte. Como dice The New Raemon: Fuera Complejos.

Mientras escribía esta reseña he disfrutado del espléndido nuevo disco de Deserta; Every Moment, Everything You Need. También del sensacional disco debut de Alison Darwin, Ficción y Realidad así como del excelente Doomed de Mad Robot. Hacedme caso, escuchad a estas bandas y os llevaréis una alegría.

sábado, 8 de mayo de 2021

Collita de Sant Jordi 2021

 

Doncs ja portem un any de maleïda pandèmia. Així com al 2020 ens vam quedar sense Diada de Sant Jordi, aquest s'havia de fer com fos. El cert és que les dades d'incidència han davallat, les vacunacions estan en alça i, també i molt important, els sectors afectats estan molt necessitats de calers que tants dies de tancament fan molt mal. 

A Lleida es va fer un invent que va sortir raonablement bé. Es van concentrar totes les parades autoritzades en un lloc determinat amb control d'assistència i amb les mesures de seguretat pertinents. Com hi vaig estar pel matí no hi havia gaire apelotonament de personal, suposo que per la tarda el catxondeo devia ser major però, per sort, no ho vaig veure. 

Com un es fa vell i es torna asocial, vaig ser previsor i abans vaig anar a fer feina de debò a la llibreria La Irreductible, que en poc temps s'ha convertit en referent cultural obligat a la nostra ciutat. Si li sumem que pocs dies abans havia estat a la sempre infalible Gigamesh, doncs ja tenim la collita arrodonida. Tot seguit els nous companys de viatge:

EL HIJO DEL PADRE - VÍCTOR DEL ÁRBOL: Acabaré aviat: possiblement un dels tres o cinc millors escriptors nacionals actualment. Les seves doloroses històries, sempre perfectament trenades, captiven i atrapen, sense oblidar que estan extraordinàriament ben escrites. Un mestre creant ecosistemes narratius.
 
L'OBSCUR ADEU DE TERESA LANZA - TONI HILL: Aquí faig una mica de trampa. El vaig comprar la setmana passada quan l'autor barceloní el va presentar a La Irreductible. Després de 2 obres tan poderoses com El Àngels de Gel i Tigres de Cristal, Toni Hill s'ha convertit en un autors més interessants del panorama negre nacional. A més, Teresa Lanza promet una novel.la plena d'intriga i suspens. 
 
LA ANOMALIA - HERVÉ LE TELLIER: Flamant guanyador del Premi Goncourt, un dels pocs que em mereix confiança absoluta, a més presenta una sinopsi totalment desarmant: un avió aterra a l'aeroport de NY després d'una tempesta. Uns mesos després, el mateix avió amb la mateixa tripulació i passatgers torna a sobrevolar el cel de Nova York. Atractiu no?. Doncs sí, cap a casa.

JOYRIDE - JACK KETCHUM: Fa ben poc he acabat La Chica De Al Lado i malgrat el patiment i l'angoixa durant la seva lectura, tinc clar que compraré tots i cadascuns dels llibres de Jack Ketchum. Voleu llibres que transmetin sensacions i regirin els budells? Avisats esteu; ara, no dic que sigui per a bé. (per cert, aprofito, ressenyaré La Chica De Al Lado i més llibres que tinc pendents, però la vida es una tombola i darrerament el blog està pagant les conseqüències).

L'HORROR DE RÈQUIEM - MARC PASTOR: Aquest és de Gigamesh, on per cert li donen a l'autor el tractament que mereix. Marc Pastor, llibre a llibre, ha consolidat una obra tan variada com estimulant, amb una infabilitat gens habitual. A Urà és, clarament, un dels nostres escriptors fantàstics preferits i encara que L'Horror de Rèquiem sigui una sèrie B, un pulp, no hem dubtat ni un moment a fer-nos amb ell. De fet, el teníem apuntat en la última excursió a la
referencial llibreria fantàstica. 

i per últim, un afegit que no surt a la foto:

ASSASSINAT AL CONSELL POLÍTIC - PAU JUVILLÀ: Llibre de proximitat total. Autor local i conegut i editorial petitona, inquieta i ben interessant. Novel.la negra en escenaris més o menys coneguts i amb la petició d'una de les dedicatòries més surreals que l'autor hagi rebut mai. Ganes d'estrenar-me amb el Pau.
 
Potser no és una collita gaire extensa però ja tornaran els bons temps de badoquejar i tafanejar davant parades i llibreries desperdigades per tota la ciutat. De moment, toca això i ens hem d'acontentar. L'any vinent potser recuperarem l'ara tan valorada quotidianeitat perduda.  
 
Aquesta il.lustració tan xula l'he tret de la pàgina web de l'Escola Pont de la Cadena.

miércoles, 22 de julio de 2020

COLLITA DE SANT JORDI, és un dir, 2020


23 d'Abril, Sant Jordi, amb el maleït Coronavirus en moment àlgid. Ens vam quedar sense festa de les roses i els llibres. La nova proposta és el 23 de Juliol, demà mateix, i resulta que la meva estimada ciutat torna a estar confinada. No parlarem de la inutilitat i mentires dels polítics que ens governen, ja han quedat prou retratats -com diria el cantamanyanes aquell-. De tota manera, sembla ser que a la capital del món mundial tampoc es podrà fer malgrat la "meliquista" alcaldesa que tenen, sí, també coneguda com "no me interesa la política".

Bé, doncs la setmana passada intuint el proper nou confinament vaig dir-me: i si sortim a buscar algun llibre i et montes un Sant Jordi particular?. I així ho vaig fer. I mira, ho vaig clavar, ja que el dia després s'acabava la llibertat de moviments i, sobretot, el poder fer el badoc davant els prestatges.

El cert és que no tots els vaig comprar el mateix dia, algun havia caigut dies abans però compta igual. El que vec, mirant-los amb perspectiva, que són lectures força continuïstes d'autors pels que he transitat en els darrers mesos. A continuació 3 ratlletes sobre cadascun d'ells.

LÍNIA DE QUATRE - JORDI AGUT: L'any passat vaig llegir el seu debut com novelista, L'Últim Defensa -del que encara tinc pendent la ressenya- i em va encantar. Fútbol i intriga absorbent, que més puc voler?. A falta d'un Philip Kerr que ens ha deixat orfes, en Jordi Agut és una magnífica alternativa. A més de Pagès Editors, producte de proximitat. Tot quadra. El més desitjat de la llista.

LA IRA DE LOS ÁNGELES - JOHN CONNOLLY: Si has seguit un xic el blog sabràs que sóc un apassionat de John Connolly i d'en Charlie Parker. Quan vaig comprar de cop uns quants números de la sèrie a la ja tancada Negra y Criminal, semblava llunyà el moment en que els hauria llegit tots, però ha arribat i toca continuar alimentant la plaentera necessitat periòdica del detectiu de Maine i les seves aventures amb pessics sobrenaturals.

NOS4A2 - JOE HILL: Del bo d'en Joe em va entusiasmar El Traje del Muerto i em va decebre, molt, Cuervos. Després d'un temps de reflexió em vaig decidir a desfer l'empat i durant el confinament de març vaig gaudir abastament de Fuego. Recuperada la meva total adhesió a l'autor, no vaig tenir cap dubte a endur-me NOS4A2 cap a casa i ja tinc ganes d'empassar-me les seves 800 pàgines. Un altre que porta això d'esplaiar-se en la sang. Li vindrà d'herència?.

EL MAÑANA SIN MI - EMILI BAYO: I d'un que acostuma a transitar per Maine anem cap a un que ho fa per casa. Producte de proximitat de nou; Emili Bayo. El cert és que els llibres de l'Emili sempre em convencen però els he anat llegint desordenadament i sense continuïtat. No fa gaire va caure Més que ràbia (altra crònica pendent), i el bon gust que em va deixar fa que aprofi per tornar a reivindicar-lo. Per cert, me n'acabo d'adonar que el llibre l'he comprat en castellà. Bona prova de que el model d'immersió llingüista a Catalunya funciona, ja que m'és indiferent un idioma o l'altre, encara que els tarats que fan política amb això no ho vulguin entendre. Sí, no cal alçar la VOX per a que s'entengui.

A GRANDES MALES - CÉSAR PÉREZ GELLIDA: Ara ja fa temps vaig devorar la seva primera trilogia Versos, Canciones y Trocitos de Carne i em va convertir en gellidista convençut. Malgrat això, fa molts mesos que no llegeixo res d'ell i quan volia atacar la segona Refranes, Canciones y Rastros de Sangre, em faltava un dels volums, precisament aquest: A Grandes Males. Un cop feta la reparació, només cal dir està a la pole ja que vaig pel segon de la trilogia.

SECRETOS IMPERFECTOS - HJORTH & ROSENFELDT: Redundo; les meves sèries preferides de novel.la negra són les de Charlie Parker i Salvo Montalbano però, escadusserament, m'aventuro en altres. Aquest cop la incursió ha estat amb aquests autors de nom impronunciable. Totes les ressenyes que he vist en parlen bé i el fet d'estar en oferta butxaca, a només 6,95e, també ha ajudat. Ja us diré si em semblen tan bons o uns que s'han aprofitat del vent de cua del boom de la novel.la negra escandinava.

EFECTO COLATERAL - RAFA MELERO: Més producte de proximitat i en aquest cas, més que justificat ja que li he llegit tots els llibres i el Rafa s'ha convertit en un dels meus escriptors preferits. Malhauradament el seu nou títol no estava a la llibreria però no és problema, el tindré aviat.

Malgrat aquesta extensa collita, em vaig quedar amb les ganes de trobar Lo que nos queda de la Muerte de Jordi Ledesma, algun més de Ismael Martínez Biurrun, Superviviente de Chuck Palahniuk o Cicatrices bajo la Piel de Joan Roure, que els portava ben subratllats en la meva llista. Ja cauran en una altra excursió. Sempre a llibreries o editorials i que no m'esperin en grans distribuidores multinacionals, encara que me'ls portin a casa. Res a veure amb el plaer de gaudir del mirar i remenar en el seu hàbitat natural.


Aquesta il.lustració tan genial l'he tret de la web de l'Ajuntament de Sant Joan Despí i desconec l'autor/a. Moltes gràcies

martes, 30 de abril de 2019

COLLITA DE SANT JORDI 2019

Sant Jordi queia el dia després del Dia de la Mona i encara que algunes llibreries havien obert durant el cap de setmana, el cert és que les cues i aglomeracions es van repetir com cada any. Però un, que ja comença a ser abuelito, hi va al mig dia i així desboca tranquil.lament el seu síndrome d’Stendhal sense por a que em donin més cops que el Sergio Ramos en un córner (bé, ara amb el VAR ja algun menys).

Aquest any anava de professional amb una llisteta de títols apuntats. El dia va ésser fructífer però encara ho volia rematar a darrera hora amb algun títol més però una tromba d’aigua va impedir-ho. De tota manera, entre compres i regals inesperats trobo que la collita va estar d’allò més bé.

EL DOBLE SECRET DE LA FAMILIA LESSAGE- SANDRINE DESTOMBES: Vaig estar dubtant entre aquest i Una maldita historia (Bernard Minier) fins al darrer moment però al final l’argument de les desaparicions em va fer decidir. Per a ser que anava gairebé a cegues, em vaig endur la sorpresa de que finalment va ser un dels llibres més venuts de la diada.

MICHEL HOULLEBECQ- SEROTONINA: Ara fa dies que no llegeixo res del francès i al seu dia ja em vaig saltar Sumisión. Quan vaig veure que anava de desequilibris mentals i química correctora no vaig dubtar ni per un moment en endur-me’l cap a casa. Sempre l'he considerat irregular i per mi la seva millor obra continua sent Plataforma amb el que aquest no deixa de ser un repte.

GENE KERRIGAN- EL CORO DE MEDIANOCHE: Un regal encertadíssim. Sajalín Editores està editant interessants escriptors britànics al deixant de Ted Lewis, amb històries de desencantats delinqüents pul·lulant pels carrers de la Gran Bretanya, en aquest cas Irlanda. Llibres amb aroma de metall i pluja a la cara. Aquest El Coro de Medianoche té molt bona pinta i caurà ben aviat.

MARC PASTOR- ELS ANGELS EM MIREN: El que tenia més clar de la llista. Ho reconec, soc un fan de les històries fantàstiques del català i de fet, va ser el primer llibre que vaig agafar. A punt d’estrenar-se la pel·lícula basada en L’Any de la Plaga, la seva popularitat pot augmentar notòriament.

EL MONJE QUE VENDIO SU FERRARI- ROBIN SHARMA: Abomino totalment dels llibres d’autoajuda. De fet tinc clar que Paulo Coelho és una estafa gairebé tan gran com l’univers. Llibres en el que llegeixes el que vols llegir i que només ajuden al seu autor (en la butxaca, s’entén). Però si les companys de la feina te’l regalen, el llegirem encantats. Encara que només sigui per abominar amb més força.

ALLAH HOLLINGHURST- EL CASO SPARSHOLT: Una de las novel.les més prestigioses de l’escriptor anglès de cognom impossible de lletrejar. Un altre d’aquests regals ben afinats que em permetrà disfrutar d’una novel.la prestigiosa amb una història fascinant.

Els que em vaig quedar amb les ganes van ser Vernon Subutex II de Virginie Despentes i Lemmings de Jordi Dausà. O sigui que si alguna ànima caritativa ho vol compensar, li estaré molt agraït.


miércoles, 25 de abril de 2018

COLLITA DE SANT JORDI 2018


Després de dos anys de que Sant Jordi caigués en cap de setmana, aquest cop tocava en dilluns. Malgrat pensar que tindria més temps que mai, el cert és que tot just hi vaig poder dedicar tres quarts d'hora a quedar-me empanat triant i remenant llibres. Pot semblar una quantitat de temps excessiva però pels que estem un xic enganxats a tot això, es queda ben curta. És cert que al caure la tarda hi podia haver tornat, però només d'imaginar-me els cops de colze a les parades (riute'n del brut del Sergio Ramos) o, pitjor encara, intentar transitar per un carrer Major ple de zombis, preferia anar-me'n a Guantanamo. A més seria prou carallot sinó reconegués que amb regals i sorpreses incloses, la collita d'aquest any ha estat prou abundosa.

J.L. CARR- COMO LLEGAMOS A LA FINAL DE WEMBLEY: Tot just n'havia llegit una petita referència i ja el tenia marcat a foc roent. Poques coses són més atractives per a un fanàtic del fútbol que un equip anglès modestíssim embarcat en una Ítaca qualsevol. Des que ho vaig veure que em volta pel cap el paral.lelisme amb el famós equip jamaicà de bobsleigh. Ja explicaré si s'hi assembla realment.

KIKO AMAT- ANTES DEL HURACÁN: Aquesta era la gran prioritat de la Diada. Un dels meus escriptors més preferits retornant a les seves agredolces històries de barri, és una temptació massa gran com per deixar-la passar. Quasi quasi s'esgota, menys mal que la punteria segueix sent infalible.

EL DIA DEL WATUSI- FRANCISCO CASAVELLA: Feia anys que volia llegir al Watusi i mira, tot just fa uns dies que vaig acabar el primer volum -Los Juegos Feroces. Al veure la trilogia recollida en un sol volum, no vaig dubtar ni un instant en endur-me-la a casa. Bé, menteixo, al comprovar el seu enorme pes, gairebé m'ho repenso, però al final el sentit comú va fer que l'agafés.

PENELOPE FITZGERALD- LA LIBRERIA: Com darrerament hi ha tanta proliferació de novel.les relacionades amb llibreries, llibreters i tot el que envolta a la lliteratura en general, era inevitable que algun d'aquests caigués. Amb el rebombori per la película de la fava posturetes de la Coixet, aquest títol d'Impedimenta s'ha vist a totes les lleixes. Imprescindible llegir primer el llibre abans que la peli. De fet la peli et fot moltíssima mandra veure-la.

TOTA LA VERITAT- KAREN CLEVELAND: Ni idea, sincerament, però si les meves companyes de feina em sorprenen i tenen el detallasso de regalar-me'l, així sense avisar, no només estic encantat i molt agrait sinó que estic expectant per llegir-lo.

VIRGINIE DESPENTES- VERNON SUBUTEX I: Un altre d'aquests esmunyedissos que feia temps que buscava. Fins i tot ahir vaig veure el III però del primer ni rastre. Doncs mira, un bonic paquet damunt la meva taula, m'ha alegrat el matí. Una sorpresa magnífica, de debò.

A.J. FINN- LA DONA A LA FINESTRA: Hitchcock, Transtorn Bipolar són alguns dels arguments que fan atractiva aquesta novel.la que, a més, els seus publicistes han sapigut revestir del qualificatiu "Best-Seller de Calidad Literaria" per explicar part del seu èxit. De tant en tant, demostro que no sóc tan snob i em deixo endur per titulars majestàtics.

EL MAESTRO Y MARGARITA - MIJAÍL BULGAKOV: La gran obra del soviètic. Durant els darrers anys me l'han recomanat diverses ocasions i malgrat tenir-lo en llocs capdavanters de la graella de sortida, encara no l'havia llegit. Si te'l regalen tractant-se d'un clàssic, vol dir que és el seu moment.


jueves, 30 de noviembre de 2017

Renaldo & Clara- Fent Amics

Lleida és petita i el més habitual serà trobar-se, diuen. Encara i així, el món és gran i les casualitats no existeixen. De tota manera els complements circumstancials de lloc són simple i necessàriament això, complements. Lo realment important continua sent una altra cosa, força més etèrea i alhora determinada. El destí, quina gran fal.làcia.


M'hi acostumo igual que quan no hi ha altra opció que acostumar-se 
Lleida és petita i el més habitual serà trobar-se
 Varis intents d'esquivar-se 
No hi ha gaire bars on deixar-se caure.
 Em puc estar entre l'espasa i la paret el temps que calgui 
El lloc estret que hi queda és suficient per cabre-hi 
Deixo d'estar confortable 
Quan arriba el so d'aquell accent que gasta. 
No se m'acut què contestar-li
 És massa tard per concentrar-se 
Més bé s'expliquen les mirades 
Sense compliments. 
El panorama és trist i són tristes les seves paraules 
El seu parlar em fa pensar en les poques ganes d'escoltar-les 
Hagués hagut d'amagar-me
 És l'única manera de salvar-me'n.
 No se m'acut que contestar-li 
És massa tard per concentrar-se 
Més bé s'expliquen les mirades 
Sense compliments.