Collita de Sant Jordi 2021

 

Doncs ja portem un any de maleïda pandèmia. Així com al 2020 ens vam quedar sense Diada de Sant Jordi, aquest s'havia de fer com fos. El cert és que les dades d'incidència han davallat, les vacunacions estan en alça i, també i molt important, els sectors afectats estan molt necessitats de calers que tants dies de tancament fan molt mal. 

A Lleida es va fer un invent que va sortir raonablement bé. Es van concentrar totes les parades autoritzades en un lloc determinat amb control d'assistència i amb les mesures de seguretat pertinents. Com hi vaig estar pel matí no hi havia gaire apelotonament de personal, suposo que per la tarda el catxondeo devia ser major però, per sort, no ho vaig veure. 

Com un es fa vell i es torna asocial, vaig ser previsor i abans vaig anar a fer feina de debò a la llibreria La Irreductible, que en poc temps s'ha convertit en referent cultural obligat a la nostra ciutat. Si li sumem que pocs dies abans havia estat a la sempre infalible Gigamesh, doncs ja tenim la collita arrodonida. Tot seguit els nous companys de viatge:

EL HIJO DEL PADRE - VÍCTOR DEL ÁRBOL: Acabaré aviat: possiblement un dels tres o cinc millors escriptors nacionals actualment. Les seves doloroses històries, sempre perfectament trenades, captiven i atrapen, sense oblidar que estan extraordinàriament ben escrites. Un mestre creant ecosistemes narratius.

 

L'OBSCUR ADEU DE TERESA LANZA - TONI HILL: Aquí faig una mica de trampa. El vaig comprar la setmana passada quan l'autor barceloní el va presentar a La Irreductible. Després de 2 obres tan poderoses com El Àngels de Gel i Tigres de Cristal, Toni Hill s'ha convertit en un autors més interessants del panorama negre nacional. A més, Teresa Lanza promet una novel.la plena d'intriga i suspens. 

 

LA ANOMALIA - HERVÉ LE TELLIER: Flamant guanyador del Premi Goncourt, un dels pocs que em mereix confiança absoluta, a més presenta una sinopsi totalment desarmant: un avió aterra a l'aeroport de NY després d'una tempesta. Uns mesos després, el mateix avió amb la mateixa tripulació i passatgers torna a sobrevolar el cel de Nova York. Atractiu no?. Doncs sí, cap a casa.

JOYRIDE - JACK KETCHUM: Fa ben poc he acabat La Chica De Al Lado i malgrat el patiment i l'angoixa durant la seva lectura, tinc clar que compraré tots i cadascuns dels llibres de Jack Ketchum. Voleu llibres que transmetin sensacions i regirin els budells? Avisats esteu; ara, no dic que sigui per a bé. (per cert, aprofito, ressenyaré La Chica De Al Lado i més llibres que tinc pendents, però la vida es una tombola i darrerament el blog està pagant les conseqüències).

L'HORROR DE RÈQUIEM - MARC PASTOR: Aquest és de Gigamesh, on per cert li donen a l'autor el tractament que mereix. Marc Pastor, llibre a llibre, ha consolidat una obra tan variada com estimulant, amb una infabilitat gens habitual. A Urà és, clarament, un dels nostres escriptors fantàstics preferits i encara que L'Horror de Rèquiem sigui una sèrie B, un pulp, no hem dubtat ni un moment a fer-nos amb ell. De fet, el teníem apuntat en la última excursió a la
referencial llibreria fantàstica. 

i per últim, un afegit que no surt a la foto:

ASSASSINAT AL CONSELL POLÍTIC - PAU JUVILLÀ: Llibre de proximitat total. Autor local i conegut i editorial petitona, inquieta i ben interessant. Novel.la negra en escenaris més o menys coneguts i amb la petició d'una de les dedicatòries més surreals que l'autor hagi rebut mai. Ganes d'estrenar-me amb el Pau.

 

Potser no és una collita gaire extensa però ja tornaran els bons temps de badoquejar i tafanejar davant parades i llibreries desperdigades per tota la ciutat. De moment, toca això i ens hem d'acontentar. L'any vinent potser recuperarem l'ara tan valorada quotidianeitat perduda.  

 

Aquesta il.lustració tan xula l'he tret de la pàgina web de l'Escola Pont de la Cadena.

COLLITA DE SANT JORDI, és un dir, 2020

23 d'Abril, Sant Jordi, amb el maleït Coronavirus en moment àlgid. Ens vam quedar sense festa de les roses i els llibres. La nova proposta és el 23 de Juliol, demà mateix, i resulta que la meva estimada ciutat torna a estar confinada. No parlarem de la inutilitat i mentires dels polítics que ens governen, ja han quedat prou retratats -com diria el cantamanyanes aquell-. De tota manera, sembla ser que a la capital del món mundial tampoc es podrà fer malgrat la "meliquista" alcaldesa que tenen, sí, també coneguda com "no me interesa la política".

Bé, doncs la setmana passada intuint el proper nou confinament vaig dir-me: i si sortim a buscar algun llibre i et montes un Sant Jordi particular?. I així ho vaig fer. I mira, ho vaig clavar, ja que el dia després s'acabava la llibertat de moviments i, sobretot, el poder fer el badoc davant els prestatges.

El cert és que no tots els vaig comprar el mateix dia, algun havia caigut dies abans però compta igual. El que vec, mirant-los amb perspectiva, que són lectures força continuïstes d'autors pels que he transitat en els darrers mesos. A continuació 3 ratlletes sobre cadascun d'ells.

LÍNIA DE QUATRE - JORDI AGUT: L'any passat vaig llegir el seu debut com novelista, L'Últim Defensa -del que encara tinc pendent la ressenya- i em va encantar. Fútbol i intriga absorbent, que més puc voler?. A falta d'un Philip Kerr que ens ha deixat orfes, en Jordi Agut és una magnífica alternativa. A més de Pagès Editors, producte de proximitat. Tot quadra. El més desitjat de la llista.

LA IRA DE LOS ÁNGELES - JOHN CONNOLLY: Si has seguit un xic el blog sabràs que sóc un apassionat de John Connolly i d'en Charlie Parker. Quan vaig comprar de cop uns quants números de la sèrie a la ja tancada Negra y Criminal, semblava llunyà el moment en que els hauria llegit tots, però ha arribat i toca continuar alimentant la plaentera necessitat periòdica del detectiu de Maine i les seves aventures amb pessics sobrenaturals.

NOS4A2 - JOE HILL: Del bo d'en Joe em va entusiasmar El Traje del Muerto i em va decebre, molt, Cuervos. Després d'un temps de reflexió em vaig decidir a desfer l'empat i durant el confinament de març vaig gaudir abastament de Fuego. Recuperada la meva total adhesió a l'autor, no vaig tenir cap dubte a endur-me NOS4A2 cap a casa i ja tinc ganes d'empassar-me les seves 800 pàgines. Un altre que porta això d'esplaiar-se en la sang. Li vindrà d'herència?.

EL MAÑANA SIN MI - EMILI BAYO: I d'un que acostuma a transitar per Maine anem cap a un que ho fa per casa. Producte de proximitat de nou; Emili Bayo. El cert és que els llibres de l'Emili sempre em convencen però els he anat llegint desordenadament i sense continuïtat. No fa gaire va caure Més que ràbia (altra crònica pendent), i el bon gust que em va deixar fa que aprofi per tornar a reivindicar-lo. Per cert, me n'acabo d'adonar que el llibre l'he comprat en castellà. Bona prova de que el model d'immersió llingüista a Catalunya funciona, ja que m'és indiferent un idioma o l'altre, encara que els tarats que fan política amb això no ho vulguin entendre. Sí, no cal alçar la VOX per a que s'entengui.

A GRANDES MALES - CÉSAR PÉREZ GELLIDA: Ara ja fa temps vaig devorar la seva primera trilogia Versos, Canciones y Trocitos de Carne i em va convertir en gellidista convençut. Malgrat això, fa molts mesos que no llegeixo res d'ell i quan volia atacar la segona Refranes, Canciones y Rastros de Sangre, em faltava un dels volums, precisament aquest: A Grandes Males. Un cop feta la reparació, només cal dir està a la pole ja que vaig pel segon de la trilogia.

SECRETOS IMPERFECTOS - HJORTH & ROSENFELDT: Redundo; les meves sèries preferides de novel.la negra són les de Charlie Parker i Salvo Montalbano però, escadusserament, m'aventuro en altres. Aquest cop la incursió ha estat amb aquests autors de nom impronunciable. Totes les ressenyes que he vist en parlen bé i el fet d'estar en oferta butxaca, a només 6,95e, també ha ajudat. Ja us diré si em semblen tan bons o uns que s'han aprofitat del vent de cua del boom de la novel.la negra escandinava.

EFECTO COLATERAL - RAFA MELERO: Més producte de proximitat i en aquest cas, més que justificat ja que li he llegit tots els llibres i el Rafa s'ha convertit en un dels meus escriptors preferits. Malhauradament el seu nou títol no estava a la llibreria però no és problema, el tindré aviat.

Malgrat aquesta extensa collita, em vaig quedar amb les ganes de trobar Lo que nos queda de la Muerte de Jordi Ledesma, algun més de Ismael Martínez Biurrun, Superviviente de Chuck Palahniuk o Cicatrices bajo la Piel de Joan Roure, que els portava ben subratllats en la meva llista. Ja cauran en una altra excursió. Sempre a llibreries o editorials i que no m'esperin en grans distribuidores multinacionals, encara que me'ls portin a casa. Res a veure amb el plaer de gaudir del mirar i remenar en el seu hàbitat natural.

Aquesta il.lustració tan genial l'he tret de la web de l'Ajuntament de Sant Joan Despí i desconec l'autor/a. Moltes gràcies

MICHEL HOULLEBECQ - SEROTONINA. Una crítica

En la Diada de Sant Jordi llevaba una lista con los libros que quería comprar. Experiencia, sentido común o simplemente no quedarme colapsado ante tanta oferta. En ella, uno de los valores más firmes era Serotonina de Michel Houllebecq. Lo cierto es que las experiencias previas con el escritor de la isla de Reunión fueron bien diferentes; encantado con Plataforma y decepcionado con La Posibilidad de una Isla. Las Partículas Elementales quedarían en un término medio. Ante esto, Serotonina era una buena oportunidad para reevaluar mis sensaciones con el galo.

Florent-Claude es un burgués de 46 años y está deprimido, triste y desesperanzado. No vive sino que deambula por su existencia. Mantiene una relación con una chica 20 años más joven que él por la que ya tan solo siente indiferencia, hasta el punto de que su presencia le molesta. Toda esta desazón no la mejora el consumo de un nuevo y potente antidepresivo, llamado Captorix (más potente que el omnipresente Prozac y similares), que le provoca impotencia y desaparición del deseo renunciando así al sexo que había sido uno de los poderosos motores de su vida.

Al regreso de una semana de hastiadas vacaciones con su pareja decide dejar atrás su vida y volatilizarse (ya lo decían Los Planetas; si te esfuerzas, puedes desaparecer). Se despide de su trabajo y ya no regresa a su piso sino que se hospeda en un hotel sin informar a nadie. Su nueva rutina consiste en dar paseos por los alrededores y recordar su pasado, especialmente sus escasos amigos y sus fracasadas relaciones de pareja y lamentarse por ello, hasta el punto de intentar recuperar alguna de ellas aunque en su lamentable estado, no deja de ser una evidente utopía.

En Serotonina, el lector acompaña el deambular errático de Florent- Claude. Es oyente de sus fracasadas relaciones amorosas que relata con distanciamiento, testigo de unas inquietudes que mueren casi antes mismo de nacer y acompañante de unos recorridos estériles y sin ninguna finalidad. No es una novela fácil de leer, más bien todo lo contrario; es opresiva y transmite pesadumbre y desesperanza siendo el paralelismo con el estado de ánimo del protagonista más que evidente. Este es precisamente el gran mérito de la escritura de Houllebecq, refleja perfectamente la apatía de Florent-Claude en el desarrollo de la novela que, por momentos, parece que no avance, que no lleve a ningún sitio, exactamente igual que su vida. A pesar de lo dicho, también cuenta con momentos francamente desternillantes; especialmente la descripción de las explícitas escenas sexuales.

Tratándose del francés esperamos que su afilado bisturí diseccione sin piedad y Serotonina no es ninguna excepción. En primer lugar y a pesar de una aparente indulgencia contra el protagonista por tratarse de un hombre enfermo, no deja de mostrarle como un ser extremadamente egoísta y muy machista. Solo piensa en él y se lamenta de sus fallidas relaciones anteriores, pero no por ellas, sino por la vida que él hubiese podido tener. También arremete contra el esnobismo de una clase social media alta y el vacío que envuelve su existencia y que tratar de llenar con novedades. También es ampliamente cuestionada la política agraria y ganadera de la Unión Europea, reflejada pormenorizadamente en el personaje de Aymeric y sus esfuerzos y dificultades para mantener a flote su explotación vacuna ante la política de cuotas lácteas. Por último y más evidente, la crítica a una sociedad occidental dispuesta a adormecerse con calmantes y antidepresivas con tal de no aceptar las frustraciones y rutinas de la vida diaria, tan alejada de los ideales que triunfan en nuestra globalizada sociedad que estimula unos ideales de éxito fácil, rápido y continuado.

Serotonina nos muestra a un Michel Houllebecq sagaz y afilado. Si el lector entra en el juego de acompañar a Florent-Claude y buscar el fondo, obtendrá una recompensa en forma de novela interesante, bien escrita y con lúcidas reflexiones. Si se queda con la forma, posiblemente la encontrará dificultosa y poco gratificante. En Urano nos decidimos por la primera opción y tenemos claro que acertamos.  

Michel Houllebecq en la Wikipedia

Michel Houllebecq

Recomendación: 

Ir a comprar libros con una lista previa. La autoexigencia.

Mientras escribía esta reseña escuché el injustamente olvidado Suenacuento de Ceclia Ann (banda recomendadísima), el magnífico Ezlekuak de los totémicos Lisabö (posiblemente la mejor banda actual de post-hardcore del mundo) así como Pressure Points, el magnífico segundo disco de los holandeses Palais Ideal. 

COLLITA DE SANT JORDI 2019

Sant Jordi queia el dia després del Dia de la Mona i encara que algunes llibreries havien obert durant el cap de setmana, el cert és que les cues i aglomeracions es van repetir com cada any. Però un, que ja comença a ser abuelito, hi va al mig dia i així desboca tranquil.lament el seu síndrome d’Stendhal sense por a que em donin més cops que el Sergio Ramos en un córner (bé, ara amb el VAR ja algun menys).

Aquest any anava de professional amb una llisteta de títols apuntats. El dia va ésser fructífer però encara ho volia rematar a darrera hora amb algun títol més però una tromba d’aigua va impedir-ho. De tota manera, entre compres i regals inesperats trobo que la collita va estar d’allò més bé.

EL DOBLE SECRET DE LA FAMILIA LESSAGE- SANDRINE DESTOMBES: Vaig estar dubtant entre aquest i Una maldita historia (Bernard Minier) fins al darrer moment però al final l’argument de les desaparicions em va fer decidir. Per a ser que anava gairebé a cegues, em vaig endur la sorpresa de que finalment va ser un dels llibres més venuts de la diada.

MICHEL HOULLEBECQ- SEROTONINA: Ara fa dies que no llegeixo res del francès i al seu dia ja em vaig saltar Sumisión. Quan vaig veure que anava de desequilibris mentals i química correctora no vaig dubtar ni per un moment en endur-me’l cap a casa. Sempre l'he considerat irregular i per mi la seva millor obra continua sent Plataforma amb el que aquest no deixa de ser un repte.

GENE KERRIGAN- EL CORO DE MEDIANOCHE: Un regal encertadíssim. Sajalín Editores està editant interessants escriptors britànics al deixant de Ted Lewis, amb històries de desencantats delinqüents pul·lulant pels carrers de la Gran Bretanya, en aquest cas Irlanda. Llibres amb aroma de metall i pluja a la cara. Aquest El Coro de Medianoche té molt bona pinta i caurà ben aviat.

MARC PASTOR- ELS ANGELS EM MIREN: El que tenia més clar de la llista. Ho reconec, soc un fan de les històries fantàstiques del català i de fet, va ser el primer llibre que vaig agafar. A punt d’estrenar-se la pel·lícula basada en L’Any de la Plaga, la seva popularitat pot augmentar notòriament.

EL MONJE QUE VENDIO SU FERRARI- ROBIN SHARMA: Abomino totalment dels llibres d’autoajuda. De fet tinc clar que Paulo Coelho és una estafa gairebé tan gran com l’univers. Llibres en el que llegeixes el que vols llegir i que només ajuden al seu autor (en la butxaca, s’entén). Però si les companys de la feina te’l regalen, el llegirem encantats. Encara que només sigui per abominar amb més força.

ALLAH HOLLINGHURST- EL CASO SPARSHOLT: Una de las novel.les més prestigioses de l’escriptor anglès de cognom impossible de lletrejar. Un altre d’aquests regals ben afinats que em permetrà disfrutar d’una novel.la prestigiosa amb una història fascinant.

Els que em vaig quedar amb les ganes van ser Vernon Subutex II de Virginie Despentes i Lemmings de Jordi Dausà. O sigui que si alguna ànima caritativa ho vol compensar, li estaré molt agraït.

COLLITA DE SANT JORDI 2018

Després de dos anys de que Sant Jordi caigués en cap de setmana, aquest cop tocava en dilluns. Malgrat pensar que tindria més temps que mai, el cert és que tot just hi vaig poder dedicar tres quarts d'hora a quedar-me empanat triant i remenant llibres. Pot semblar una quantitat de temps excessiva però pels que estem un xic enganxats a tot això, es queda ben curta. És cert que al caure la tarda hi podia haver tornat, però només d'imaginar-me els cops de colze a les parades (riute'n del brut del Sergio Ramos) o, pitjor encara, intentar transitar per un carrer Major ple de zombis, preferia anar-me'n a Guantanamo. A més seria prou carallot sinó reconegués que amb regals i sorpreses incloses, la collita d'aquest any ha estat prou abundosa.

J.L. CARR- COMO LLEGAMOS A LA FINAL DE WEMBLEY: Tot just n'havia llegit una petita referència i ja el tenia marcat a foc roent. Poques coses són més atractives per a un fanàtic del fútbol que un equip anglès modestíssim embarcat en una Ítaca qualsevol. Des que ho vaig veure que em volta pel cap el paral.lelisme amb el famós equip jamaicà de bobsleigh. Ja explicaré si s'hi assembla realment.

KIKO AMAT- ANTES DEL HURACÁN: Aquesta era la gran prioritat de la Diada. Un dels meus escriptors més preferits retornant a les seves agredolces històries de barri, és una temptació massa gran com per deixar-la passar. Quasi quasi s'esgota, menys mal que la punteria segueix sent infalible.

EL DIA DEL WATUSI- FRANCISCO CASAVELLA: Feia anys que volia llegir al Watusi i mira, tot just fa uns dies que vaig acabar el primer volum -Los Juegos Feroces. Al veure la trilogia recollida en un sol volum, no vaig dubtar ni un instant en endur-me-la a casa. Bé, menteixo, al comprovar el seu enorme pes, gairebé m'ho repenso, però al final el sentit comú va fer que l'agafés.

PENELOPE FITZGERALD- LA LIBRERIA: Com darrerament hi ha tanta proliferació de novel.les relacionades amb llibreries, llibreters i tot el que envolta a la lliteratura en general, era inevitable que algun d'aquests caigués. Amb el rebombori per la película de la fava posturetes de la Coixet, aquest títol d'Impedimenta s'ha vist a totes les lleixes. Imprescindible llegir primer el llibre abans que la peli. De fet la peli et fot moltíssima mandra veure-la.

TOTA LA VERITAT- KAREN CLEVELAND: Ni idea, sincerament, però si les meves companyes de feina em sorprenen i tenen el detallasso de regalar-me'l, així sense avisar, no només estic encantat i molt agrait sinó que estic expectant per llegir-lo.

VIRGINIE DESPENTES- VERNON SUBUTEX I: Un altre d'aquests esmunyedissos que feia temps que buscava. Fins i tot ahir vaig veure el III però del primer ni rastre. Doncs mira, un bonic paquet damunt la meva taula, m'ha alegrat el matí. Una sorpresa magnífica, de debò.

A.J. FINN- LA DONA A LA FINESTRA: Hitchcock, Transtorn Bipolar són alguns dels arguments que fan atractiva aquesta novel.la que, a més, els seus publicistes han sapigut revestir del qualificatiu "Best-Seller de Calidad Literaria" per explicar part del seu èxit. De tant en tant, demostro que no sóc tan snob i em deixo endur per titulars majestàtics.

EL MAESTRO Y MARGARITA - MIJAÍL BULGAKOV: La gran obra del soviètic. Durant els darrers anys me l'han recomanat diverses ocasions i malgrat tenir-lo en llocs capdavanters de la graella de sortida, encara no l'havia llegit. Si te'l regalen tractant-se d'un clàssic, vol dir que és el seu moment.

COLLITA DE SANT JORDI 2017

Aquest any Sant Jordi s'esqueia en diumenge, amb el que no estava clar si no hi hauria ningú al carrer o bé, seria una bogeria de gent. Per si de cas, i tenint en compte l'après en anys anteriors, m'ho vaig prendre amb tranquil.litat, deixant que el temps s'escolés fins que fos ben bé l'hora de dinar per llavors anar a gaudir contemplant entre prestages i taules, sense tenir por a ésser trepitjat per hordes d'animalons assedegats d'adquirir el llibre desitjat (o encara que sia, el que els justifiqui).

Evitant les estretors del Carrer Major i els pesats de les paradetes de roses, que apart d'haver-n'hi una cada 12 metres cada cop més són més agressius en els seus oferiments, em vaig encaminar cap a la Rambla Aragó a xafardejar els estols de llibres que hi han a mig carrer per acabar en una llibreria increíblement solitària, fet que feia tot just mitja hora semblava del tot impossible. Així, sense estretors ni gent colpejan-te al passar, vaig poder deixar vagarejar el meu desenvolupat Síndrome d'Stendhal entre títols coneguts i altres a descobrir, mentre madurava gustosament la collita d'aquest any, que tot seguit relaciono.

MARC PASTOR- FARISHTA: Possiblement amb el nou de David Trueba i el de Donald Ray Pollock, els que tenia anotats amb més força a la meva llista. A poc a poc, el barceloní s'ha convertit en un dels meus escriptors preferits i fins ara, tots els que m'he llegit d'ell m'han agradat moltíssim, amb la seva barreja entre el fantàstic i el suspens.

PIERRE LEMAITRE- RECURSOS INHUMANOS: Possiblement el francès sigui l'autor que més repercusió ha obtingut en els darrers 5 anys. Un cop consolidat, deixant enrera la sèrie Verhoeven, cada nou llibre que publica és una promesa de gran història. Si a més es tracta d'un regal triat, doncs encara molt millor. Moltes gràcies. 

RAMON USALL- SEIXANTA-VUIT: Aquest any el lleidatanisme ha estat un dels grans protagonistes per les nostres contrades amb gran empenta de la novel.la negra. Assasins de Ponent, Ful de Rafa Melero, els casos de La Sergent Grimm de Montse Sanjuan i alguns més. Com els dos primers ja els he gaudit, l'afortunat va ser en Ramón Usall. Per no saturar-me de nostreniment, vaig haver de descartar en una difícil decisió al meu apreciat Emili Bayo, però aviat ho remediaré.

ANTONIO MUÑOZ MOLINA- EL VIENTO DE LA LUNA: Fins i tot, en un dia tan consumista com Sant Jordi pots trobar megaofertes. Trobar un llibre d'aquest gran escritor a només 2 euros és una tentació que no es pot evitar, malgrat tenir-ne ja uns quants al cabàs. A més, encara que faci uns anys que li hagi perdut la pista, El Jinete Polaco segueix sent un dels meus llibres preferits.

DONALD RAY POLLOCK- EL BANQUET CELESTIAL: Els que hagin llegit Knockemstiff o El Diablo a Todas Horas entendran les meves ganes de tenir la seva nova obra. Als que no hagin fet, que sàpiguin que estan tardant.

LEILA SLIMANI- CANCIÓN DULCE: El Premi Goncourt de les lletres franceses és l'únic certamen literari en que hi confio amb els ulls tancats. Aquest any no podia ser diferent. Això sí, tot just feia un parell de dies que n'havia tingut la primera notícia quan el vaig rebre. Enorme punteria, per cert.

XAVIER THEROS- LA FADA NEGRA: Un altre regal, és el que té celebrar el teu sant en un dia tan assenyalat com aquest. No en tinc cap referència però fa una pinta tremenda i les crítiques són certament bones.

AMBROISE BIERCE- CUENTOS INQUIETANTES: Regal totalment inesperat i una autèntica delicatessen en l'edició d'Alianza Editorial. Els tètrics comptes d'en Bierce amb unes il.lustracions impactants formen una combinació irresistible. Fabulós.

Una collita genial. Ara a trobar temps per poder llegir-los.