Hi ha cançons, poques, que m'acompanyen des de fa molts anys i sempre estan presents en el meu pensament convertint-se en jutges implacables de les novetats. Igual que em pot passar amb el Palacio de la Luna del Paul Auster o el Trainspotting de l'Irwing Welsh que marquen un llistó elevat amb els llibres o The Crying Game, Mi Vida sin Mi o Los Inmortales (sí, sí, no rigueu i reconeixeu que us va meravellar el primer cop que la vàreu veure) que submergeixen en el tedi a la majoria de nous films. En futbol destacaria l'elegància de la França de Platini, el Dream Team culé o l'absoluta meravella que ens ha regalat en Pep i el seus nois aquests anys que provocaran que difícilment puguem gaudir d'aquest esport com hem fet aquests darrers anys.
Per tot això és una cançó que em segueix semblant màgica i que em recorda altres temps, no necessàriament millors però si que necessaris per entendre'm avui.
Els títols esmentats ni ho són tots ni hi estan sempre però Flowers in Our Hair sempre hi ha estat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario