Mostrando entradas con la etiqueta Arqueologia Emocional. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Arqueologia Emocional. Mostrar todas las entradas

lunes, 10 de junio de 2013

Golpes Bajos- Cena Recalentada


Golpes Bajos es uno de esos grupos injustamente olvidados teniendo una colección de canciones fantásticas (La fiesta de los maniquíes, No mires a los ojos de la gente, Hansel y Gretel, Colecciono Moscas, Malos Tiempos para la Lírica, etc). 

Su aparición, a mediados de los 80, con una propuesta tan diferente en tiempos de La Movida, supongo que hizo que se les considerara un poco o un mucho marcianos y no solo por su propuesta sino también por sus letras evocativas y por los variados y sorprendentes arreglos en las canciones. 

Esta canción no es ni la mejor ni la más recordada de ellos pero su letra es una auténtica maravilla y refleja a la perfección un momento en la vida y un estado de ánimo muy concretos.



Cena recalentada cuando llegas tarde a casa 
La imbecil de tu hermana que te pica y que se pasa 
La loca de tu madre que te chilla y no se cansa 
Y el viejo derrotado que se baba y amenaza 
Donde has estado? 
Mira que facha 
Que horas son estas? 
Vete a la cama 
Un beso en un portal un abrazo hasta mañana 
Que hombre me sentia cuando a ti te acompañaba 
Tu lo eras todo y yo era nada 
Pisabamos los charcos tan lejos estabas 
Donde has estado? 
Mira que facha 
Que horas son estas? 
Vete a la cama


domingo, 2 de junio de 2013

El Columpio Asesino- Diamantes




Vuelvo al punto del que partí 
otra derrota cae sobre mi 
es el perro que vuelve a subir 
pide carne, no quiere morir 
intenté acabar con él 
creo que lo intenté... 

Promesas de acero que vuelven a girar 
viejas alianzas que vuelven a aflorar 
el diablo da las llaves del cielo 
el diablo da las llaves del cielo 
el diablo da 
el diablo da 
el diablo da, yeah yeah yeah 

Huimos aprisa sin dirección 
fantasmas errantes sin solución 
son muchos los kilómetros que hemos andado 
para no haber llegado a ningún lado 

Mentiras que se estirán que no encontrarán fin 
sueños que se unen dentro de un maniquí 
en la noche fria es dónde anida 
la luna caliente que nos da la vida 

En qué momento perdimos el control 
en qué momento dimos la espalda al sol 
son falsos mis diamantes, brillan solo un instante 
son falsos mis diamantes, brillan solo un instante 
son falsos mis diamantes 
son falsos mis diamantes 
brillan solo un instante, yeah yeah yeah yeah 

Cógeme la mano, sácame de aquí 
limpia es tu mirada, solo creo en ti 
oooh 
cógeme la mano, sácame de aquí 
limpia es tu mirada, solo creo en ti 
oooh 
cógeme la mano, sácame de aquí 
limpia es tu mirada, solo creo en ti 
oooh


jueves, 9 de mayo de 2013

Ian Brown- F.E.A.R.

turmells, artritis, 30, Voltarén, TAC, fear of the unknown, dolor 2.0, nódulos, Laura, eczemas, urgencias, grow up, lupus, biònic, incertesa mode on, setmanes, fútbol, canells, factor reumatoide, virus, reactivitat, agudo, 8-9-10, sarcoidosis, gym, analítica, ácido úrico, I'm ok, puto tendó, tic tac tic tac, 450, virus, extremitats extremes, time is running out, simetria, pulmón, pànic orfila, tórax, like a pera, urgències, tornem a començar.

Gràcies, de debò. 



"For each a road
For everyman a religion
Find everybody and rule
F**k everything and rumble
Forget everything and remember
For everything a reason
Forgive everybody and remember

For each a road
For everyman a religion
Face everybody and rule
For everything and rumble
Forget everything and remember
For everything a reason

F.E.A.R.
F.E.A.R.
F.E.A.R.
F.E.A.R.

Final eternity arouses reactions
Freeing excellence affects reality
Fallen empires are ruling
Find earth and reap

Fantastic expectations
Amazing revelations
Final execution and resurrection
Free expression as revolution
Finding everything and realizing

You got the fear
You got the fear
You got the fear
You got the fear
You got the fear
F.E.A.R. (You got the fear)
F.E.A.R. (You got the fear)
F.E.A.R. (You got the fear)
F.E.A.R. (You got the fear)

(Fantastic expectations
Amazing revelations
Finding everything and realizing
For everything a reason)

F.E.A.R. (You got the fear)
F.E.A.R. (You got the fear)
F.E.A.R. (You got the fear)
F.E.A.R. (You got the fear)
You got the fear
You got the fear
You got the fear
You got the fear"



miércoles, 8 de mayo de 2013

The House of Love- Shine on


In a garden in the house of love, sitting lonely on a plastic chair
The sun is cruel when he hides away, I need a sister - I'll just stay
A little girl, a little guy - in a little church or in a school
Little Jesus are you watching me, I'm so young - just eighteen
She, she, she, she Shine On
Shine On
Shine On
In a garden in a house of love, there's nothing real just a coat of arms
I'm not the pleasure that I used to be - so young - just eighteen
She, she, she, she Shine On
Shine On
Shine On
I don't know why I dream this way
The sky is purple and things are right every day
I don't know, it's just this world's so far away
But I won't fight, and I won't hate
Well not today
In a garden in the house of love
Sitting lonely on a plastic chair
The sun is cruel when he hides away
Shine On...
Shine On
Shine On
....and on...and on...
Shine
Shine On
Shine
Shine
Shine



sábado, 30 de marzo de 2013

Ataque de Caspa- La Pesca


Supongamos, por ejemplo,
que una galerna destroza una parte importante
de la flota de bajura del Cantábrico.
¿Cuál será el efecto,
sobre el mercado de sardinas,
de la destrucción de parte de los barcos?

Puede considerarse
una disminución de lo ofrecido.
En el equilibrio final
se consume menos y se paga más.

Supongamos, por ejemplo,
que una galerna destroza una parte importante
de la flota de bajura del Cantábrico.
¿Cuál será el efecto,
sobre el mercado de sardinas,
de la destrucción de parte de los barcos?

Puede considerarse
una disminución de lo ofrecido.
En el equilibrio final
se consume menos y se paga más.

Puede considerarse
una disminución de lo ofrecido.
En el equilibrio final
se consume menos y se paga más.



sábado, 16 de febrero de 2013

Echo & The Bunnymen- All my Colours

Continuar amb els ulls tancats i deixar que els Zimbo se t'inoculin al cervell mentre la batería immensa et manté immobilitzat sabent que ja no ho treuràs mai de dins, molt endins.

Reivindiquem als de Liverpool i al seu pòsit de rabia i tristor.



Flying
And you know I'm not coming down
You're trying
But you know you must soon go down
All my colours
Turn to clouds
All my colours
Turn to cloud


Zimbo zimbo zimbo zimbo zimbo 

What d'you say
When your heart's in pieces
How to play 
Those cards in sequence
That box you gave me
Burned nicely
That box you gave me
Burned nicely
Flying down 
Flying down

All my colours
Turn to clouds
All my colours
Turn to cloud

Hey I'm flowing 
Hey I'm flowing
That box you gave me
Burned nicely
That box you gave me
Burned nicely
Hey I'm blown away 
Hey I'm blown away 
All my colours


miércoles, 23 de enero de 2013

Dominique A- Le Twenty Two Bar


Quan pensem que ja no ens queda res més per perdre sempre podem alegrar-nos perquè ja no trobarem gaire més a faltar. Quan ens faci por riure amb la boca massa oberta tement començar a plorar sense adonar-nos. Quan la nostra manca de perspectiva faci que qualsevol obstacle sigui una muntanya inabastable. Quan es confonguin dia i nit perquè no seran més que una successió d'hores continuades. En aquell moment, serà l'hora de tornar al 22Bar.

I llavors, deixant-nos portar pel so de la música, tancarem els ulls i a poc a poc totes les peces tornaran a encaixar i els somriures brotaran de les nostres boques coordinats amb els nostres moviments arrítmicament accelerats.







Au 22 bar on dansait, on dansait 
C'était plutôt inhabituel 
Alors bien sûr j'en profitais 

De bras en bras les gens passaient, ça n'était 
Qu'un temps court pour se relancer 
Et puis se remettre à danser 

Parfois j'entendais 
Quelqu'un m'appeler 
Personne quand je me tournais 

Au 22 bar ce soir là, on dansait 
Je ne sais plus pourquoi c'était, non... 
Pas plus que les gens qui dansaient 

Si par hasard ils s'arrêtaient, ils sentaient 
De vieux décors se balancer 
Plusieurs fois manquaient de tomber 

Et du coup de bras en bras ils repassaient 
Alors on se laissait aller 
Au 22 bar ce soir là 

Au 22 bar ce soir là, on dansait 
A chaque fois que je le voyais 
Je l'appelais puis me cachais 

Après tout ce qu'il m'avait fait, j'attendais 
Le bon moment pour l'aborder 
Et sentir son sang se glacer 

Mais comme vraiment rien ne pressait, ne pressait 
Pour l'heure je le laissais filer 
Bientôt je le ferai danser


sábado, 15 de diciembre de 2012

THE CHROMATICS- KILL FOR LOVE


Everybody’s got a secret to hide
Everyone is slipping backwards
I drank the water and I felt alright
I took a pill almost every night
In my mind I was waiting for change
While the world just stayed the same
Everybody’s got a secret to hide
Everyone is slipping backwards

I can’t remember if I like what I said
I can’t remember it went straight to my head
I kept a bottle by the foot of the bed
I put a pillow right on top of my head
But I killed for love

Everybody’s got a secret to hide
Everyone is slipping backwards
You say you see it almost every time
A little number counting back to nine
I can’t remember if I like what I said
I can’t remember it went straight to my head
But I killed for love




jueves, 6 de diciembre de 2012

Cold. Family- El Bello Verano

Será que me hago viejo pero cada vez llevo peor el invierno y el frío. Salir de casa envuelto en mil y una capas, mirar la calle, respirar, cortar el vaho que expulsa tu boca y, de repente, notar que el frío te envuelve hasta dejarte aterido no es una buena manera de empezar el día. 

Días cortos, bajas temperaturas, adustez en los rostros, ropas gruesas y sin forma, encerrarse en casa sin salir con una sensación de invencible pereza, notar inmisericordemente fríos los pies, una caricia helada en la espalda hiriéndola sin parar combinado con una sensación flotante de desencanto... 

Que nadie me diga que prefiere esto al calor. Que sí, que posiblemente haya días en que la temperatura elevada agote, que no se encuentre oxigeno en el ambiente y quedes aplatanado pero la luz, los colores, las largas horas del día, la escasez de ropa, la alegría en la cara, la oportuna ducha refrescante (y otra y otra y otra, si es necesario), las ganas de vivir y de hacer cosas no pueden compararse con la sensación de ir andando por la calle y que una ráfaga de aire frío te invada hasta el tuétano de los huesos llenándote de una pesada tristeza que no se expulsa con facilidad.

Últimamente varias personas (muy sabias ellas y con toda razón) me han dicho que soy extremadamente cabezota y que no atiendo a razones. Igual todo esto del frío no es más que un convencimiento mío sin argumentos pero igual ha llegado el momento de exiliarme de una vez del frío o igual he de aprender a expulsar el frío que yo mismo irradio. 

Puede que solo sea añoranza del verano, puede que solo sea añoranza, puede que solo sea el frío que he pasado estos últimos días.

Y el invierno no ha empezado todavía...




Tengo ganas de fiesta
De que acabe el invierno
De volver a nadar en el mar
De soñar el verano
En el que fuimos novios
Y poderle cambiar el final

Tengo algunos poemas
Que escribimos entonces
Y ahora te harían reír
Han pasado tres años
Desde aquel verano
Y sigo enamorado de ti

Tu cara triste
Mi amor de plata
Podemos volver a empezar
Seremos delfines o ballenas azules
Viviendo en el fondo del mar

lunes, 26 de noviembre de 2012

Armando Rampas- Antònia Font

En un acte de supèrbia i pretenciositat absoluta penjo aquesta cançó només per a mi.





Un cel tan diferent del que hi ha damunt ca meva
és tot un alicient per deixar-se caure a Formentera.
Planeta blau i blanc, adéu des d’allà dalt,
demà respiraré èter gasificat.
I s’hotel-transbordador és al·lucinant,
i es curset de cosmonauta m’ha encantat.

Comandant Armando Rampas,
no te follis ses hostesses una darrera s’altra,
i comandant, no m’involucris
què un turista és humanista i no un pirata.

Comandant Armando Rampas,
no te follis ses hostesses una darrera s’altra,
i comandant, no m’abandonis amb es teu paracaigudes,
mal te matis, incinerador des arbres, violador de ses altures.




lunes, 12 de noviembre de 2012

College & Electric Youth- A Real Hero

    College & Electric Youth - A Real Hero 




A real human being
And a real hero

Back against the wall and ours
With the strength of a willing to cause
A pursuit some called outstanding
Or emotionally complex

Against a grain
Left to stop at claims
Of all the thoughts your actions entertaining

And you, have proved, to be
A real human being
And a real hero
A real human being
And a real hero
A real human being
And a real hero
A real human being
And a real hero
A real human being

A planet on a cold, cold morn' (morning)
155 people or more
All safe and all rescued
From the slowly sinking ship
What are warmer than
His head so cool
And type "I knew what to do"

And you, have proved, to be
A real human being
And a real hero
A real human being
And a real hero
A real human being
And a real hero
A real human being
And a real hero
A real human being

A real human being

A real human being 






domingo, 11 de noviembre de 2012

Julio de la Rosa- El Monstruo Nunca Duerme


2:19 de la matinada, negra nit només trencada pels feixos de llum que es desprenen dels fars del cotxe que em retorna cap a casa mentre escolto la música dels CD's triats abans de sortir. Moments així són idonis per concentrar-te en les lletres de les cançons ja que a la carretera no hi ha absolutament ningú, ni tan sols les llegendes urbanes.

Si a més el disc triat és el genial, meravellós i incomprès M.O.S. de Julio de la Rosa llavors el moment és sublim.

De sobte, la pantalleta reflexa: Track 5 - El Monstruo Nunca Duerme





Tu pelo ardiendo, vi tu pelo ardiendo,

y entre el humo una ciudad.
"Este es mi sitio", "Tú debes recorrerte el mundo entero".
Si me hago daño, te voy a hacer daño,
siempre hay una excusa y ahí está.
No hay culpables, pero una voz me dice: no has cambiado.

Cada vez que veo que no estás

las sirenas, los demonios y el ruido del mar
no me dejan dormir en paz,
no dejan en paz.

Tu voz en llamas, oí tu voz en llamas

y entre el fuego hablabas de viajar
en avioneta, piloto yo y vomitas tú el cielo.
Tu pelo ardiendo, vi tu pelo ardiendo,
y entre el humo una ciudad.
Los edificios empiezan a sentir el mismo miedo.

Cada vez que veo que no estás

las sirenas, los demonios y el ruido del mar
no me dejan dormir en paz,
no me dejan ...

El viento que ahora grita lo que no quiero escuchar,

agujas en los ojos eres tú en el vendaval,
tiritan las ventanas recordando nuestro plan.
El monstruo nunca duerme y nunca consigue olvidar
y si algo he aprendido lo tendré que practicar.
Saldré vivo de esto aunque no quiera hacerlo más.

Nunca había llegado a sus entrañas,

yo nunca, nunca yo no.
Nunca había llegado a sus entrañas,
yo nunca, nunca yo no.
Dicen que el monstruo nunca ...

A poc a poc les paraules i imatges es van apoderant de mi i noto com la meva part fosca es va manifestant i creix ocupant cada cop més espai. Mentre en Julio segueix cantant, vàries de les seves frases se'm claven com dards a la meva ànima i ja només tinc ganes d'arribar a casa i amagar-me dins del llit per no sentir-me encara més miserable.