I sí ja el tenim
aquí. Ha costat, aquest any ha costa molt. No ens hem desempallegat del fred
fins fa 2 dies i diuen que tornarà, el molt mal parit, però de moment ja gaudim
de la llum i els dies molt més llargs. Ens despertem amb sol, sortim al carrer sense fred, mirem al voltant i tots estem més contents,
somrients i bonics, en alguns casos molt bonics-ques...-juer però què morena arribes a estar!, semblo lo Puto
Gusiluz al teu costat-.
Tornar a menjar
ColaJets i Dràcules, tenir ànsia per beure un xampú i descartar excuses
ambientals per anar a córrer, encara que als 2 minuts ja m’estigui ofegant. Ganes de sortir al carrer, pensar en platges i buscar
piscines, veure gent amb poca roba (però quanta bellesa al meu voltant!!) i
poder anar amb una simple samarreta sense haver de portar capes i capes de
roba, això sí, també tornar a veure horroroses bermudes de quadres arreu i proposar-me no demanar una sola Estrella fins que deixin de fer els seus coolguais anuncis (pesadíssims Love of Lesbian a totes hores a la televisió).
Ja el tenim aquí i
en teníem ganes.
Tengo ganas de fiesta,
de que acabe el invierno,
de volver a nadar en el mar,
de soñar un verano
en el que fuimos novios
y poderle cambiar el final.
Tengo algunos poemas
que escribimos entonces
que ahora te harían reír.
Han pasado tres años
desde aquel verano
y sigo enamorado de ti.
Tu cara triste,
mi amor de plata,
podemos volver a empezar.
Seremos delfines
o ballenas azules
viviendo en el fondo del mar.
Tengo ganas de fiesta,
de que acabe el invierno,
de volver a nadar en el mar,
de soñar un verano
en el que fuimos novios
y poderle cambiar el final
Puf que nos ponemos nostálgicos con colaget incluído y yo ya no tengo edad... mira, hasta al lagrimilla se me sale
ResponderEliminarBesos