Klaus & Kinski- Mamá no quiero ir al colegio.

Doncs sí, avui ha tocat tornar al col.legi i, curiosament, s'han convertit en enemics els moradors de la tauleta de nit que fins aquest matí eren prou decoratius. Per més temps que tinguis, per més promeses de fruiment mentre resten dies per tatxar del calendari, mai et prepares pel retorn. Però arriba l'hora per tot; per aquella decisió que truca a la teva porta i que saps que s'ha de prendre, per iniciar aquell viatge que cambiarà la teva vida (evoquem Ítaca o seria pixar massa colònia?), per triar quin és el teu bàndol i submergir-t'hi fins al fons encara que estiguis amarat de dubtes o, per estrenar els teus nous llibres i mostrar els teus nous i magnífics bolis i quaderns.

Doncs tornarem al cole i ho disfrutarem (Pilot Automàtic d'Alt Rendiment Mode On) i que li donin molt a Verano Azul i la seva puta cançoneta.

 

 Mamá no quiero ir al colegio, porque hay gente y no es para mí,
Mamá no quiero levantarme, porque no me quiero morir,
Madre porque soy cobarde y mi intención es la de huir.
Mamá ya no quiero crecer, y ser adulto y trabajar,
Madre no debí comprometerme con la vida en general.
Mamá, no quiero trabajar,
Mamá, ni responsabilidad,
Mamá, no me quiero levantar.
Déjame, yo me quedo aquí a dormir
O convenceme en que todo me va a ir
Mamá no quiero esforzarme para a las chicas gustar
Mamá no quiero hacerme viejo y que no haya marcha atrás
Mamá yo no quiero ser valiente y poderme equivocar
Mamá, yo no quiero morir
Mamá, yo no quiero sufrir
Mamá, déjame dormir ya...
Déjame, yo me quedo aquí a dormir
O garantizame, que nunca me voy a morir