Lleida és petita i el més habitual serà trobar-se, diuen. Encara i així, el món és gran i les casualitats no existeixen. De tota manera els complements circumstancials de lloc són simple i necessàriament això, complements. Lo realment important continua sent una altra cosa, força més etèrea i alhora determinada. El destí, quina gran fal.làcia.
M'hi acostumo igual que quan no hi ha altra opció que acostumar-se
Lleida és petita i el més habitual serà trobar-se
Varis intents d'esquivar-se
No hi ha gaire bars on deixar-se caure.
Em puc estar entre l'espasa i la paret el temps que calgui
El lloc estret que hi queda és suficient per cabre-hi
Deixo d'estar confortable
Quan arriba el so d'aquell accent que gasta.
No se m'acut què contestar-li
És massa tard per concentrar-se
Més bé s'expliquen les mirades
Sense compliments.
El panorama és trist i són tristes les seves paraules
El seu parlar em fa pensar en les poques ganes d'escoltar-les
Hagués hagut d'amagar-me
És l'única manera de salvar-me'n.
No se m'acut que contestar-li
És massa tard per concentrar-se
Més bé s'expliquen les mirades
Sense compliments.
¿Estamos a las puertas de un repunte del twee pop?
ResponderEliminarPues mira, este año he descubierto un par de grupos interesantes en este estilo: Arctic Flow (que tenemos crítica a media), Amateur (con varios miembros de La Buena Vida) e incluso BMX Bandits han sacado disco. O sea, que algo de ello debe haber.
ResponderEliminarSaludos