Collita de Sant Jordi 2021

 

Doncs ja portem un any de maleïda pandèmia. Així com al 2020 ens vam quedar sense Diada de Sant Jordi, aquest s'havia de fer com fos. El cert és que les dades d'incidència han davallat, les vacunacions estan en alça i, també i molt important, els sectors afectats estan molt necessitats de calers que tants dies de tancament fan molt mal. 

A Lleida es va fer un invent que va sortir raonablement bé. Es van concentrar totes les parades autoritzades en un lloc determinat amb control d'assistència i amb les mesures de seguretat pertinents. Com hi vaig estar pel matí no hi havia gaire apelotonament de personal, suposo que per la tarda el catxondeo devia ser major però, per sort, no ho vaig veure. 

Com un es fa vell i es torna asocial, vaig ser previsor i abans vaig anar a fer feina de debò a la llibreria La Irreductible, que en poc temps s'ha convertit en referent cultural obligat a la nostra ciutat. Si li sumem que pocs dies abans havia estat a la sempre infalible Gigamesh, doncs ja tenim la collita arrodonida. Tot seguit els nous companys de viatge:

EL HIJO DEL PADRE - VÍCTOR DEL ÁRBOL: Acabaré aviat: possiblement un dels tres o cinc millors escriptors nacionals actualment. Les seves doloroses històries, sempre perfectament trenades, captiven i atrapen, sense oblidar que estan extraordinàriament ben escrites. Un mestre creant ecosistemes narratius.

 

L'OBSCUR ADEU DE TERESA LANZA - TONI HILL: Aquí faig una mica de trampa. El vaig comprar la setmana passada quan l'autor barceloní el va presentar a La Irreductible. Després de 2 obres tan poderoses com El Àngels de Gel i Tigres de Cristal, Toni Hill s'ha convertit en un autors més interessants del panorama negre nacional. A més, Teresa Lanza promet una novel.la plena d'intriga i suspens. 

 

LA ANOMALIA - HERVÉ LE TELLIER: Flamant guanyador del Premi Goncourt, un dels pocs que em mereix confiança absoluta, a més presenta una sinopsi totalment desarmant: un avió aterra a l'aeroport de NY després d'una tempesta. Uns mesos després, el mateix avió amb la mateixa tripulació i passatgers torna a sobrevolar el cel de Nova York. Atractiu no?. Doncs sí, cap a casa.

JOYRIDE - JACK KETCHUM: Fa ben poc he acabat La Chica De Al Lado i malgrat el patiment i l'angoixa durant la seva lectura, tinc clar que compraré tots i cadascuns dels llibres de Jack Ketchum. Voleu llibres que transmetin sensacions i regirin els budells? Avisats esteu; ara, no dic que sigui per a bé. (per cert, aprofito, ressenyaré La Chica De Al Lado i més llibres que tinc pendents, però la vida es una tombola i darrerament el blog està pagant les conseqüències).

L'HORROR DE RÈQUIEM - MARC PASTOR: Aquest és de Gigamesh, on per cert li donen a l'autor el tractament que mereix. Marc Pastor, llibre a llibre, ha consolidat una obra tan variada com estimulant, amb una infabilitat gens habitual. A Urà és, clarament, un dels nostres escriptors fantàstics preferits i encara que L'Horror de Rèquiem sigui una sèrie B, un pulp, no hem dubtat ni un moment a fer-nos amb ell. De fet, el teníem apuntat en la última excursió a la
referencial llibreria fantàstica. 

i per últim, un afegit que no surt a la foto:

ASSASSINAT AL CONSELL POLÍTIC - PAU JUVILLÀ: Llibre de proximitat total. Autor local i conegut i editorial petitona, inquieta i ben interessant. Novel.la negra en escenaris més o menys coneguts i amb la petició d'una de les dedicatòries més surreals que l'autor hagi rebut mai. Ganes d'estrenar-me amb el Pau.

 

Potser no és una collita gaire extensa però ja tornaran els bons temps de badoquejar i tafanejar davant parades i llibreries desperdigades per tota la ciutat. De moment, toca això i ens hem d'acontentar. L'any vinent potser recuperarem l'ara tan valorada quotidianeitat perduda.  

 

Aquesta il.lustració tan xula l'he tret de la pàgina web de l'Escola Pont de la Cadena.

COLLITA DE SANT JORDI, és un dir, 2020

23 d'Abril, Sant Jordi, amb el maleït Coronavirus en moment àlgid. Ens vam quedar sense festa de les roses i els llibres. La nova proposta és el 23 de Juliol, demà mateix, i resulta que la meva estimada ciutat torna a estar confinada. No parlarem de la inutilitat i mentires dels polítics que ens governen, ja han quedat prou retratats -com diria el cantamanyanes aquell-. De tota manera, sembla ser que a la capital del món mundial tampoc es podrà fer malgrat la "meliquista" alcaldesa que tenen, sí, també coneguda com "no me interesa la política".

Bé, doncs la setmana passada intuint el proper nou confinament vaig dir-me: i si sortim a buscar algun llibre i et montes un Sant Jordi particular?. I així ho vaig fer. I mira, ho vaig clavar, ja que el dia després s'acabava la llibertat de moviments i, sobretot, el poder fer el badoc davant els prestatges.

El cert és que no tots els vaig comprar el mateix dia, algun havia caigut dies abans però compta igual. El que vec, mirant-los amb perspectiva, que són lectures força continuïstes d'autors pels que he transitat en els darrers mesos. A continuació 3 ratlletes sobre cadascun d'ells.

LÍNIA DE QUATRE - JORDI AGUT: L'any passat vaig llegir el seu debut com novelista, L'Últim Defensa -del que encara tinc pendent la ressenya- i em va encantar. Fútbol i intriga absorbent, que més puc voler?. A falta d'un Philip Kerr que ens ha deixat orfes, en Jordi Agut és una magnífica alternativa. A més de Pagès Editors, producte de proximitat. Tot quadra. El més desitjat de la llista.

LA IRA DE LOS ÁNGELES - JOHN CONNOLLY: Si has seguit un xic el blog sabràs que sóc un apassionat de John Connolly i d'en Charlie Parker. Quan vaig comprar de cop uns quants números de la sèrie a la ja tancada Negra y Criminal, semblava llunyà el moment en que els hauria llegit tots, però ha arribat i toca continuar alimentant la plaentera necessitat periòdica del detectiu de Maine i les seves aventures amb pessics sobrenaturals.

NOS4A2 - JOE HILL: Del bo d'en Joe em va entusiasmar El Traje del Muerto i em va decebre, molt, Cuervos. Després d'un temps de reflexió em vaig decidir a desfer l'empat i durant el confinament de març vaig gaudir abastament de Fuego. Recuperada la meva total adhesió a l'autor, no vaig tenir cap dubte a endur-me NOS4A2 cap a casa i ja tinc ganes d'empassar-me les seves 800 pàgines. Un altre que porta això d'esplaiar-se en la sang. Li vindrà d'herència?.

EL MAÑANA SIN MI - EMILI BAYO: I d'un que acostuma a transitar per Maine anem cap a un que ho fa per casa. Producte de proximitat de nou; Emili Bayo. El cert és que els llibres de l'Emili sempre em convencen però els he anat llegint desordenadament i sense continuïtat. No fa gaire va caure Més que ràbia (altra crònica pendent), i el bon gust que em va deixar fa que aprofi per tornar a reivindicar-lo. Per cert, me n'acabo d'adonar que el llibre l'he comprat en castellà. Bona prova de que el model d'immersió llingüista a Catalunya funciona, ja que m'és indiferent un idioma o l'altre, encara que els tarats que fan política amb això no ho vulguin entendre. Sí, no cal alçar la VOX per a que s'entengui.

A GRANDES MALES - CÉSAR PÉREZ GELLIDA: Ara ja fa temps vaig devorar la seva primera trilogia Versos, Canciones y Trocitos de Carne i em va convertir en gellidista convençut. Malgrat això, fa molts mesos que no llegeixo res d'ell i quan volia atacar la segona Refranes, Canciones y Rastros de Sangre, em faltava un dels volums, precisament aquest: A Grandes Males. Un cop feta la reparació, només cal dir està a la pole ja que vaig pel segon de la trilogia.

SECRETOS IMPERFECTOS - HJORTH & ROSENFELDT: Redundo; les meves sèries preferides de novel.la negra són les de Charlie Parker i Salvo Montalbano però, escadusserament, m'aventuro en altres. Aquest cop la incursió ha estat amb aquests autors de nom impronunciable. Totes les ressenyes que he vist en parlen bé i el fet d'estar en oferta butxaca, a només 6,95e, també ha ajudat. Ja us diré si em semblen tan bons o uns que s'han aprofitat del vent de cua del boom de la novel.la negra escandinava.

EFECTO COLATERAL - RAFA MELERO: Més producte de proximitat i en aquest cas, més que justificat ja que li he llegit tots els llibres i el Rafa s'ha convertit en un dels meus escriptors preferits. Malhauradament el seu nou títol no estava a la llibreria però no és problema, el tindré aviat.

Malgrat aquesta extensa collita, em vaig quedar amb les ganes de trobar Lo que nos queda de la Muerte de Jordi Ledesma, algun més de Ismael Martínez Biurrun, Superviviente de Chuck Palahniuk o Cicatrices bajo la Piel de Joan Roure, que els portava ben subratllats en la meva llista. Ja cauran en una altra excursió. Sempre a llibreries o editorials i que no m'esperin en grans distribuidores multinacionals, encara que me'ls portin a casa. Res a veure amb el plaer de gaudir del mirar i remenar en el seu hàbitat natural.

Aquesta il.lustració tan genial l'he tret de la web de l'Ajuntament de Sant Joan Despí i desconec l'autor/a. Moltes gràcies

DARYL GREGORY - LA EXTRAORDINARIA FAMILIA TELEMACUS - L'EXTRAORDINÀRIA FAMÍLIA TELEMACUS. Una crítica

Desde hace tiempo tenía por casa La Extraordinaria Familia Telemacus de Daryl Gregory. Un libro que la verdad no recuerdo cuando ni por qué lo compré, aunque cada vez que veía su preciosa y llamativa portada (en mi caso, en la edición en catalán de La Campana) me entraban ganas de leerlo. En el último mágico momento de elegir lectura, los atractivos cuadros de la tapa me miraron y tuve clara la elección.

Matty Telemacus es un adolescente de catorce años que un buen día descubre accidentalmente que puede salir de su cuerpo y realizar viajes astrales. No debería extrañarle dado que pertenece a la Extraordinaria Familia Telemacus, en la que todos sus integrantes tienen poderes.

El cabeza de familia, Teddy, es un fantástico prestidigitador. Sus tres hijos: Irene (madre de Matty), Frankie y Buddy pueden, respectivamente, detectar las mentiras, mover objetos y ver el futuro. Aunque quien realmente tenía poderes extraordinarios era la abuela Mo, pero una enfermedad se la llevó hace ya muchos años. Podían haber sido una leyenda, los más grandes ilusionistas, pero una desafortunadísima actuación televisiva acabó con su prestigio y algunas décadas después aún no han conseguido levantarlo. De hecho, los tres hermanos, distanciados entre ellos, son incapaces de salir airosos de su existencia cotidiana. Podrá Matty con sus recién descubiertos poderes prestigiar de nuevo el nombre de la familia y de paso cerrar viejas heridas volviendo a unirlos?.

Tras esta sinopsis se esconden muchas cosas; el despertar a la adolescencia de un chico de 14 años; la complejidad de las relaciones a distancia y el sacrificio que puede suponer para uno de los dos si acaba cristalizando, ya que debe dejar atrás su actual vida, pero sobre todo, de lo que nos habla es de la dificultad de vivir siendo diferente y del escollo en la autoaceptación de esta diferencia.

A pesar del párrafo anterior, que nadie piense que La Extraordinaria Familia Telemacus busca trascender ya que el tono de la novela es ligero y para nada pretencioso. Creo que Daryl Gregory pretendía crear una historia simpática y divertida y por momentos lo consigue, aunque el hecho de que su estructura consista en dar voz a todos sus personajes (y son muchos, solo de la familia contamos siete) explicándonos sus propias aventuras -desventuras, mejor dicho- y de que no estén claros los protagonistas principales y los secundarios (bueno sí, siete personajes clave…) provoca una clara sensación de dispersión ya que a las subtramas les cuesta ensamblarse naturalmente en una trama principal. Esta trama principal es endeble y no acaba de definirse; podría ser algo tan simple como que es una familia en que sus miembros tienen poderes, aunque esto sería más bien un punto de partida. Hacia el final de la historia nos damos cuenta de que la novela es tan tramposa como Teddy, el cabeza de familia, ya que percibimos como el escritor ha utilizado trucos, juegos de espejos y toda la imaginería posible durante la narración. 

Es La Extraordinaria Familia Telemacus una pérdida de tiempo? No, tampoco es eso. El planteamiento es interesante y cuenta con personajes atractivos, aunque se ve perjudicada por la falta de un sólido andamiaje que consiga vertebrarla adecuadamente, acusando una cierta falta de densidad, y al terminar la lectura uno no puede evitar pensar que 600 páginas son demasiadas para lo que ofrece. 

Daryl Gregory en la Wikipedia

Daryl Gregory  

Recomendación: 

Queda't a casa! Quédate en casa! Stay At Home! y lee.

Mientras escribía esta reseña he gozado con el magnífico A Primitive Trinitas de Iamnoone, el impactante Blue de Cerulean Veins así como rescaté del baúl del olvida la joya llamada Hulahop de Mercromina.