COLLITA DE SANT JORDI, és un dir, 2020

23 d'Abril, Sant Jordi, amb el maleït Coronavirus en moment àlgid. Ens vam quedar sense festa de les roses i els llibres. La nova proposta és el 23 de Juliol, demà mateix, i resulta que la meva estimada ciutat torna a estar confinada. No parlarem de la inutilitat i mentires dels polítics que ens governen, ja han quedat prou retratats -com diria el cantamanyanes aquell-. De tota manera, sembla ser que a la capital del món mundial tampoc es podrà fer malgrat la "meliquista" alcaldesa que tenen, sí, també coneguda com "no me interesa la política".

Bé, doncs la setmana passada intuint el proper nou confinament vaig dir-me: i si sortim a buscar algun llibre i et montes un Sant Jordi particular?. I així ho vaig fer. I mira, ho vaig clavar, ja que el dia després s'acabava la llibertat de moviments i, sobretot, el poder fer el badoc davant els prestatges.

El cert és que no tots els vaig comprar el mateix dia, algun havia caigut dies abans però compta igual. El que vec, mirant-los amb perspectiva, que són lectures força continuïstes d'autors pels que he transitat en els darrers mesos. A continuació 3 ratlletes sobre cadascun d'ells.

LÍNIA DE QUATRE - JORDI AGUT: L'any passat vaig llegir el seu debut com novelista, L'Últim Defensa -del que encara tinc pendent la ressenya- i em va encantar. Fútbol i intriga absorbent, que més puc voler?. A falta d'un Philip Kerr que ens ha deixat orfes, en Jordi Agut és una magnífica alternativa. A més de Pagès Editors, producte de proximitat. Tot quadra. El més desitjat de la llista.

LA IRA DE LOS ÁNGELES - JOHN CONNOLLY: Si has seguit un xic el blog sabràs que sóc un apassionat de John Connolly i d'en Charlie Parker. Quan vaig comprar de cop uns quants números de la sèrie a la ja tancada Negra y Criminal, semblava llunyà el moment en que els hauria llegit tots, però ha arribat i toca continuar alimentant la plaentera necessitat periòdica del detectiu de Maine i les seves aventures amb pessics sobrenaturals.

NOS4A2 - JOE HILL: Del bo d'en Joe em va entusiasmar El Traje del Muerto i em va decebre, molt, Cuervos. Després d'un temps de reflexió em vaig decidir a desfer l'empat i durant el confinament de març vaig gaudir abastament de Fuego. Recuperada la meva total adhesió a l'autor, no vaig tenir cap dubte a endur-me NOS4A2 cap a casa i ja tinc ganes d'empassar-me les seves 800 pàgines. Un altre que porta això d'esplaiar-se en la sang. Li vindrà d'herència?.

EL MAÑANA SIN MI - EMILI BAYO: I d'un que acostuma a transitar per Maine anem cap a un que ho fa per casa. Producte de proximitat de nou; Emili Bayo. El cert és que els llibres de l'Emili sempre em convencen però els he anat llegint desordenadament i sense continuïtat. No fa gaire va caure Més que ràbia (altra crònica pendent), i el bon gust que em va deixar fa que aprofi per tornar a reivindicar-lo. Per cert, me n'acabo d'adonar que el llibre l'he comprat en castellà. Bona prova de que el model d'immersió llingüista a Catalunya funciona, ja que m'és indiferent un idioma o l'altre, encara que els tarats que fan política amb això no ho vulguin entendre. Sí, no cal alçar la VOX per a que s'entengui.

A GRANDES MALES - CÉSAR PÉREZ GELLIDA: Ara ja fa temps vaig devorar la seva primera trilogia Versos, Canciones y Trocitos de Carne i em va convertir en gellidista convençut. Malgrat això, fa molts mesos que no llegeixo res d'ell i quan volia atacar la segona Refranes, Canciones y Rastros de Sangre, em faltava un dels volums, precisament aquest: A Grandes Males. Un cop feta la reparació, només cal dir està a la pole ja que vaig pel segon de la trilogia.

SECRETOS IMPERFECTOS - HJORTH & ROSENFELDT: Redundo; les meves sèries preferides de novel.la negra són les de Charlie Parker i Salvo Montalbano però, escadusserament, m'aventuro en altres. Aquest cop la incursió ha estat amb aquests autors de nom impronunciable. Totes les ressenyes que he vist en parlen bé i el fet d'estar en oferta butxaca, a només 6,95e, també ha ajudat. Ja us diré si em semblen tan bons o uns que s'han aprofitat del vent de cua del boom de la novel.la negra escandinava.

EFECTO COLATERAL - RAFA MELERO: Més producte de proximitat i en aquest cas, més que justificat ja que li he llegit tots els llibres i el Rafa s'ha convertit en un dels meus escriptors preferits. Malhauradament el seu nou títol no estava a la llibreria però no és problema, el tindré aviat.

Malgrat aquesta extensa collita, em vaig quedar amb les ganes de trobar Lo que nos queda de la Muerte de Jordi Ledesma, algun més de Ismael Martínez Biurrun, Superviviente de Chuck Palahniuk o Cicatrices bajo la Piel de Joan Roure, que els portava ben subratllats en la meva llista. Ja cauran en una altra excursió. Sempre a llibreries o editorials i que no m'esperin en grans distribuidores multinacionals, encara que me'ls portin a casa. Res a veure amb el plaer de gaudir del mirar i remenar en el seu hàbitat natural.

Aquesta il.lustració tan genial l'he tret de la web de l'Ajuntament de Sant Joan Despí i desconec l'autor/a. Moltes gràcies

Emili Bayo- Puta Pasta. Una crítica.

Conocíamos a Emili Bayo por haber disfrutado de varias de sus novelas: Traïdors i Covards, La Resta del Món y Projecte de Felicidad, aunque si tenemos en cuenta que esta última data de 2002, lo cierto es que le habíamos perdido la pista.

Por eso, el leer que su novela Puta Pasta había ganado el prestigioso premio Crims de Tinta de novela negra -convocado por la editorial RBA- no dejó de producirnos sorpresa. ¿Emili Bayo un autor “negrot”?. Pues sí y lo cierto es que el libro es justo vencedor del premio.

Marc Tremós es un empresario del mundo de las letras que se dedica a realizar todo de tipo de escritos, traducciones y correcciones por encargo. Los últimos años había vivido de trabajos para políticos vagos y poco o nada talentosos pero con la crisis económica y la escasez monetaria en las arcas públicas no recibe un encargo ni por casualidad. Ante la llamada de su amiga de infancia, Verónica Sisó, que le ofrece trabajar de “negro” para el diputado al Parlament de Catalunya, Àngel Bernal –de quien es secretaria-, no se lo piensa dos veces y acepta.

Verónica siempre ha sido una mujer tan bella como pérfida y rápidamente le propone un sucio negocio: robar el dinero obtenido por el diputado con sus corruptos negocios no oficiales. Ante el irresistible influjo de la mujer y la posibilidad de superar para siempre sus problemas económicos, el corrector entra en el juego fácilmente.

Y como todo el mundo puede intuir menos nuestro protagonista, lo que tenía ser un robo perfecto se complica, se vuelve imposible, al aparecer en escena el cadáver de la esposa del diputado. Y, ¿qué esperabas Marc?, ni rastro del dinero.

Tras este intenso e interesante punto de partida, el libro narra diferentes subtramas: los relaciones y negocios entre el político, su socio constructor y la banca (paralelismos frescos en la memoria encontraremos todos los que queramos), el cerco al que somete un obsesionado inspector de Hacienda al constructor, el concienzudo trabajo investigando la aparición de un cadáver por parte de un defenestrado y alcohólico inspector de los Mossos d’Esquadra en busca de redención. Subtramas paralelas que se cruzan, envolviendo a nuestro protagonista y dándole, finalmente, una oportunidad para poder conseguir el dinero y así salir del agujero en que se está convirtiendo su vida.

Emili Bayo ha escrito una novela frenética, que no ofrece tregua al lector, poblada de personajes con muchos intereses oscuros. A través de ella, el autor nos traza un reflejo sombrío de nuestros tiempos, con la corrupción generalizada por parte de muchos políticos aprovechando el sector público para llenarse sus privados bolsillos. La alta burguesía y su poder de influencia sobre la prensa y la policía que prefiere mirar hacia otra parte. y, sobre todo, el poder del dinero, la Puta Pasta del título, –uno de los dos motores del mundo- que justifica la realización de cualquier barbaridad con tal de conseguirlo y atesorarlo.

Cautiva el estilo del libro, con un constante cambio de tono entre vencedores y perdedores en nuestra sociedad. Unos son soberbios, prepotentes y confiados mientras los otros desprenden un aire de resignación y pérdida reconocible a distancia. El desarrollo del libro nos lleva a que estos últimos tengan una oportunidad de triunfar. ¿Podrán aprovecharla?. Esta lucha del individuo contra el poder establecido para escapar a su trazado destino nos sitúa en las coordenadas de la novela negra clásica, recordándonos ligeramente a tótemes como La Jungla de Asfalto de W.R. Burnett y otros más contemporáneos como La Estrategia del Pequinés de Alexis Ravelo.

La novela tiene varios golpes de efecto que acrecientan el interés de la historia, nunca sabiendo con certeza cual será el siguiente paso. Este panorama cambiante provoca que su lectura sea rápida y adictiva. Los personajes están bien trazados y son atractivos. A pesar de ello, queremos ponerle dos objeciones de poca importancia al libro: el protagonista es muy ingenuo (aunque su comportamiento está motivado por la desesperación) y alguna sorpresa final no nos acaba de encajar.

Puta Pasta ofrece una lectura muy agradecida y recomendable. Celebramos la incursión de Emili Bayo en el mundo de la novela negra y esperamos que nos siga regalando más títulos en un futuro.

Página de Emili Bayo

Emili Bayo

Recomendación: 

Las obras anteriores del autor y ya que le hemos mencionado, leer a Alexis Ravelo. Especialmente sus dos últimos libros: La Estrategia del Pequinés y Las Flores no Sangran.

Mientras escribía esta reseña he escuchado el instrascendente nuevo disco de Beach House, Depression Cherry. El abrasivo y mayúsculo Minuit dans tes Bras de los geniales Michel Cloup Duo y también el intenso Affects de los muy recomendables Plastique Noir.

COLLITA DE SANT JORDI 2015

BLITZ- DAVID TRUEBA: El llibre que tenia més clar que compraria i que al final gairebé oblido. Conseqüències de voltar per carrers atapeïts de gent i entrar en llibreries a petar. En David Trueba s'ha anat convertint en aquell amic que no et falla mai: et fa riure, et sorpren i sempre, sempre t'emociona. Seguidor confés de l'autor.

PUTA PASTA- EMILI BAYO: He d'afirmar que sóc més de poble que un John Deere d'aquells verds amb enormes rodes grogues però quan un autor de la teva ciutat, de qui has llegit varis llibres i sempre t'han agradat, es passa a la Novel.la Negra i a sobre guanya premis, és obligat comprar-lo. A més el títol és genial i sempre agrada que hi hagin escenaris reconeixibles.

PIERRE LEMAITRE- NOS VEMOS ALLA ARRIBA. El Goncourt sempre és una bona referència i més després d'haver llegit una altra obra d'aquest escriptor -Alex-. Comprat amb un any de retard gràcies a una confusió fonètica amb el nom de la que encara me n'enfoto (eh, little sister?).

THE SMITHS- MÚSICA, POLÍTICA Y DESEO. VVAA. 2 llibres dels Smiths en menys d'un any? Què diran els Cure que són el meu grup de tota la vida? Pinta interessant veure com uns quants els hi tiren floretes i jo faré de hater dient allò de: exageracions, tampoc eren per a tant... Adoro els Smiths, clar que sí, però no soporto tanta tonteria (en general i en particular), espero que algun dels ponents em sorprengui per a bé. Encert total com a regal.

LA PENITÈNCIA DE L'ALFIL- RAFA MELERO: Petita llicència ja que la veritat és que el vaig comprar a la presentació del llibre a Lleida ja fa uns quants dies. Moltes ganes de llegir la continuació de les desventures d'en Xavi Masip i de comprovar l'increment de repercussió de l'obra d'en Rafa Melero.

Recordeu-me que per Sant Jordi no es pot sortir per carrer a les 7 de la tarda.